"L'única manera de viure aquesta realitat és dalt la cresta de l'onada i surfejant-la"

Pau Riba toca demà a Ontinyent (Centre Cultural el Filaner, 19.30 hores). És una oportunitat de poder escoltar per primera vegada a la Vall d'Albaida una de les veus més singulars del panorama musical en català. La revisió del seu vell disc -ara anomenat "40 gripaus"- serà l'eix d'aquesta esperada actuació. Entrades, també al Casal Jaume I

?Esdeveniment singular el que demà oficiarà el cantant i creador -no diré cultural, com a màxim kultural- Pau Riba a Ontinyent. A més a més ho farà per primera volta en els seus 45 anys de bagatge a una ciutat (Ontinyent) i un marc (el Filaner, un centre cultural en una vella fàbrica abandonada) que semblen dibuixats per acollir-lo. Naix a Mallorca, es cria a Barcelona i es fa veí de Formentera. Durant la seua època hippy fa el disc Jo, la donya i el gripau, que recuperat i actualitzat, constituirà l'eix del concert "desenxufat" que oferirà demà a la Vall.

Com sobreviu un cantant sempre a contracorrent dels temps, malgrat ser rebutjat pel Setze Jutges, hippy quan allò fàcil era fer-se burgès, treballant en democràcia per la cultura des de la contra cultura...?

Doncs no fent cas del que diuen sinó del que veig i el que sento. I el que sento, des de molt jove, és que la civilització està en crisi d'obsolescència i que l'única manera positiva de viure aquesta realitat és situant-se dalt la cresta de l'onada i surfejant-la, vivint en crisi permanent. Només des d'aquesta posició límit pots mirar endavant per dibuixar les formes d'alguna cosa una nova, una nova cultura, que per contrast serà contracultura però que amb el temps serà la cultura d'una civilització renovada. Tot el que és futurible va a la contra del que està establert.

Abans de vindre per primera volta a Ontinyent, estaràs a València, al Centre Cultural Octubre, presentant "40 gripaus", del què es diu que reprèn un disc teu de fa quaranta anys ("Jo, la donya i el gripau"). Eixe mateix és el que presentaràs al Filaner?

Sí, el mateix repertori, les mateixes cançons, la mateixa obra, ja que es tracta d'una obra en què els instruments, molts d'ells inventats i sorprenents, en són protagonistes. L'única diferència és que a València serà un bolo com déu mana, amb totes les condicions requerides i a Ontinyent serà una mena d'unplugged, un apanyar-se amb lo que hi hagi i tocar tranquis, com si fos un assaig. Serà molt més distès, més proper, suposo.

Et consideres una mena de Dalí musical de l'escena catalana; creus que són correctes les cites de Bob Dylan i Frank Zappa que t'atribueixen com a influència seua?

Hi ha un Pau Riba que me supera. I quan ens referim a ell, tot és veritat i tot és mentida. Pel que fa a aquest noms, em sonen agradablement.

Com valores avui aquell folk psicodèlic que diuen vas patentar?

Diuen?É i qui ho diu? Pel que a mi respecta, no vaig sentir a parlar del concepte fins fa molt poc, i a propòsit de la Incredible String Band. Però vaig pensar: que tonto que no se t'hagi acudit a tuÉ i que tonto que no se t'hagi acudit abans! Crec que és l'expressió més diàfana d'un moment històric clarivident. Un flash. Un instant. Durà molt pocÉ

Com t'ha influït el fet de tindré un arbre genealògic ple de noms lligats a la cultura catalana, cas del poeta Carles Riba?

I -recordem-ho, per fer justícia- de la poetessa Clementina Arderiu, la meva àvia i padrina, i el pedagog, polític i literat Pau Romeva, el meu altre avi i padrí, el que vaig posar al Dioptria. M'ha influït en tots sentits: des de l'herència genètica rebuda a través de les cadenes informatitzades de l'àcid desoxiRibanucleic fins al color i el sabor de la densa sopa cultural en què he estat criat i educat, passant pel broncasso d'haver de carregar el seu llast o haver de defensar-me d'ells quan la seva ombra amenaçava eclipsar-me.

Grup de Folk, Pau i Jordi, Jaume Sisa o Pep Laguarda. Musicalment, amb quins t'identifiques mes?

Mira: en els dos primers hi ha part de mi posada; amb els altres dos hi coincideixo però no penso que hi tingui res posatÉ si no entrem, naturalment, en el capítol d'influències, que de totes formes solen ser recíproques. Per altra banda, un no s'identifica de manera absoluta i eterna amb un altre sinó que ho fa amb coses concretes, moments determinats, ideesÉ Però un és un i l'altre és l'altre.

Del concert fet pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el 68 es diu que fou referència d'un moviment emergent que va aconseguir a canviar costums sexuals, culturals i fins i tot vitalsÉ

UiÉ Parles de gairebé mig segle enrere! I no ha plogut poc des d'aleshores! El moment històric és ja totalment un altre. Ara estem en l'era digital, l'era del tercer espai, el virtual, l'era de la comunicació en xarxa, de la realitat virtual, cibernètica, emergint com realitat inèdita i doblement espaiosa enmig de la corrupció general i de la crisi d'empatx, per excés, del sistema. Aleshores anàvem contra el sistema; ara es tracta d'anar-hi a favor i animar-lo perquè es corrompi el més ràpidament possible i ens deixi tot l'espai virtual a nosaltres.