Em referisc a Carolina Punset, que en el seu debut parlamentari aconseguí enutjar molta gent. La causa? La minusvalorització de la nostra llengua i la seua ignorància de la realitat valenciana. Vaja, que hi ha coses que no sap i li les hem de dir. Per exemple, no sap que això d´utilitzar la importància de l´anglés per oposar-lo a la normalització del valencià, és cosa de l´antigalla: ja ho va dir fa 35 anys Amparo Cabanes, una consellera amb poca fortuna, en temps de preautonomia. D´altra banda Carolina també deu desconéixer que en aquest país nostre, utilitzar temes lingüístics com arma per provocar conflicte social i polític, ha sigut un mecanisme molt estimat per sectors d´extrema dreta.
Més: en el seu discurs Carolina va voler advertir a Ximo Puig de l´apocalipsi que li venia al damunt per haver pactat amb Compromís. De pas, l´acusà del pecat d´introduir el valencià a l´escola ja que formava part del govern quan s´inicià l´aplicació de la Llei d´Ús l´any 1983. Doncs diré que amb aquesta llei, vam començar, tímidament, a recuperar la nostra dignitat i autoestima com a poble, ja que tinguérem l´oportunitat de deixar de ser analfabets en la pròpia llengua. I Carolina haurà de saber, per a no mentir, que el valencià en cap lloc és «lengua única», que amb la introducció del valencià a l´ensenyament no es resta sinó que se suma, que els diferents models lingüístics que s´apliquen segons les característiques de cada centre, fan que en acabar l´escolaritat bàsica, l´alumnat domine valencià i castellà al mateix nivell. I així és excepte en els centres on el valencià té poca presència, que l´alumnat sol saber castellà però no valencià. Tenim investigacions que ho demostren. I pel que fa a l´anglés, cal saber que els primers centres trilingües, ja abans que l´administració ho plantejara, són centres públics d´ensenyament en valencià, precisament de la comarca de la Marina on ella viu. I que dominar dues llengües afavoreix l´adquisició d´unes altres. Així és que trilingüisme, clar que sí, sempre amb la base de bones competències en valencià.
I vingué a dir Carolina que cal anar a l´escola privada, perquè en la pública l´alumnat és «condemnat» a no saber res per culpa del valencià. Ui, ui, ui! Mira per on a mi em va passar al revés. Fa més de trenta anys, quan les meues filles iniciaren l´escolarització, no vam tindre opció d´ensenyament públic en valencià i les vam dur a la privada. Sí, a unes escoles cooperatives innovadores que feien del valencià llengua de comunicació i estudi. Així és que el meu homenatge a les escoles cooperatives La Masia , la Comarcal, la Gavina i les Carolines, juntament amb el reconeixement a tot l´ensenyament públic i privat que té clar que sense la pròpia llengua no hi ha qualitat ni renovació pedagògica possible. Saps, Carolina?
