Després del temps de les negociacions i de les lògiques diferències, els valencians ja tenim un govern de la Generalitat presidit pel morellà Ximo Puig i vicepresidit per Mònica Oltra. I, més encara, ja tenim nomenats els homes i les dones que s'encarrergaran de portar avant les conselleries. Faena en tenen molta i només podem desitjar-los que tot els siga favorable. Però el que més m'impacta d'aquests nous temps que vivim és que, per fi, a l'àmbit de la política, sembla que va a instal·lar-se la «normalitat» i la coherència, dos conceptes que em fa l'efecte que no eren fàcils de trobar en els darrers anys.
Gent que es diu Ximo, Mònica, Rafael, Manuel o Vicent, van a ser els màxims responsables de la gestió política del nostre país. Persones que tenen els seus defectes „n'estic segur„ i les seues virtuts. Però, més encara, que són segurament conscients d'això i que tenen, darrere, una trajectòria que, des del meu punt de vista, els avala per ocupar el lloc a què han estat designats. Gent que té „com se sol exigir a l'hora de donar un lloc de treball a algú„ una experiència demostrable i un currículum. I, si se'm permet, em centraré en el titular del meu ram, que em pilla més a prop.
Vicent Marzà „de qui, per casualitats de la vida, sóc «amic» de fèisbuc des de fa molt de temps!„, com s'ha destacat en diferents mitjans de comunicació que he fullejat, té un currículum que ens permet saber els estudis que ha cursat, en què ha treballat i, fins i tot, podem saber que té afecció a la bicicleta. A més, sembla que es plantetja el treball com una «Itaca» i allò important és fer camí. Tot això sona bé.
Però, allò que més m'ha fet reflexionar „amb les paraules normalitat i coherència com a rerefons„ és que les activitats formatives i laborals o els seus entreteniments m'han recordat a centenars de persones que conec o a mi mateix. I, més encara, quan he llegit que porta avant, ara mateix, els seus estudis de doctorat: tot indica que és una persona ben formada i amb aspiracions per completar la seua formació i que, a l'hora de fer una tesi, se l'està ja «patint» „o se la «patirໄ com ho hem fet tots.
Molt lluny, per tant, dels polítics que ens governaven fins fa ben poc, que ningú coneixia els seus mèrits „potser només els sabien en algunes sacristies recalcitrants„ i, a més, podien fer tesis doctorals mentre eren jutjats? A més, un conseller d'Educació i Cultura que és de Castelló, que és docent i que no tindrà por a reconéixer la unitat de la llengua, és molt d'agrair. Certament, per coherència i per normalitat.
