Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Altea

Diverses notícies i converses de l'estiu coincideixen a assenyalar l'espectacle voraç de vaivens entre identitat i impostura. Lluny de tot dogmatisme —impropi de l'estació i de la costa valenciana—, el joc o la sospita sobre la tènue frontera entre realitat i aparença, entitat i superfície, sinceritat o engany, argument i escenografia, art i artifici...

Vegem: ara mateix està que no dorm molta gent, a l'espera que el castell del Papa Luna de Peníscola faça de decorat per al rodatge dels nous episodis de la sèrie A game of Thrones (que no veig), o siga, el Juego de Tronos, que diu que li agrada a Pablo Iglesias. És a dir: un escenari impostat, d'un Papa discutit, d'una sèrie plena d'incoherències que agrada a un polític que copia descaradament els hereus polítics de l'autèntic Iglesias.

Però no volia desviar-me de l'art autèntic. I parlant de cinema, per a triomf de la realitat sobre la impostura, la protagonitzada fa unes setmanes per Fleur van Eeden. La jove templada Fleur, doble de l'actriu Charlize Theron en The last face (que no he vist), s'ha posat tant en el paper que ha acabat embolicada en la vida real amb Sean Penn, marit de l'oscaritzada Charlize. En el paper couché de les revistes del cor sobre la Fleur i la Charlize, per cert, s'ha afegit una informació sobre Pretty woman (que sí que he vist, i per tant, prenc nota): resulta que les cames de Julia Roberts, un dels més autèntics elements argumentals de la significativa pel·lícula, no eren autèntiques, sinó substituïdes per les d'una Shelley Michelle.

Ve això a compte de plantejar l'estatus d'un esdeveniment que es veu que desembocarà en Altea. Entre els successos del cuore recents, figura el de Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler, o potser més ben dit, entre la Preysler i l'autor de La ciudad y los perros (ja que, de fet, una filla de la figura de Porcelanosa declarà que no li estranyava gens la nova relació, perquè sa mare allò que primer mira als seus amics, és el intelecto. Això ho he llegit).

Un dels efectes pitjors de tal efusiva relació no té per què ser l'augment de vendes de llibres del conegut Premi Nobel. no està en qüestió l'autenticitat de l'edat, la urbanitat, el glamour o la literatura de tan notables novençans, sinó precisament, si tal esdeveniment es vincula de manera autèntica al concepte que es designa amb la paraula amor, des de sempre i amb desigual èxit.

Allò que m'ha importat és que sembla que les dues mitges taronges famoses, passaran unes setmanes —o ja les han passat— en Altea. Tal part de la notícia m'ha recordat els temps de l'Altea d'una parella autènticament atractiva: l'Altea d'Antonio i Marisol, o siga, Antonio Gades, o siga Antonio Esteve d'Elda, i Pepa Flores. L'atractiu del ballarí i l'actriu, transportaren una atractiva implicació ideològica de l'art autèntic... Però, sobretot, allò que importa és l'autèntica culminació mediterrània d'Altea.

Compartir el artículo

stats