Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Francesc del Vayo

El prevere, racioner de l'església de Xèrica, teòleg i humanista Francesc del Vayo, va nàixer i va morir a Xèrica (1518-1593), i es va ocupar de diversos afers jurídics de la seua vila natalícia. Segurament aquella ocupació en les tribunals el va fer acostar-se a la història a través dels documents locals.

Però, més enllà d'aquell interés historiogràfic documental d'arrel segurament econòmica, es va mostrar sobretot atret pel passat més remot de les terres valencianes i, en especial, de la seua població natal. La seua activitat com escriptor li va permetre veure impressa una Grammaticae linguae institutiones (a València, per Pere de Huete, el 1569). A partir de les troballes arquelògiques i bibliogràfiques que va reunir, va elaborar un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa, l'original del qual va ser dipositat a l'arxiu d'aquella població.

Per altra banda, en l'afany historiogràfic demostrat pels frares dominicans, a l'arxiu del convent de Predicadors de València, el 1678, se'n féu fer una còpia. Una altra còpia es conserva a la Biblioteca Valenciana, al llegat de Nicolau Primitiu. Amb què, almenys, no hem perdut aquella obra erudita „com si que ha passat en altres casos„, tot i que, actualment, li manquen el capítol primer i els divuit darrers. Al text redactat per Francesc del Vayo, l'autor recollia dades des del 1235, data de la conquesta jaumina, fins als seus temps, el 1575, quan lliurà el manuscrit als regidors de la vila.

L'autor, amb aquella obra, pretenia fer una crònica de la casa reial dels de Xèrica „descendents directes de Jaume I„, i s'interessava per la història de la vila i per les raons jurídiques de la seua incorporació a la corona. Per tal d'aconseguir el seu propòsit, del Vayo va regirar arxius i biblioteques i va redactar el seu text, al qual va afegir, en transcripció, més de cinccents documents.

Entre les fonts bibliogràfiques més destacables hi apareixen la Crònica de Jaume I, l'Aureum Opus, el De Aragoniae regibus et eorum gestis, de L. Marineo Sículo, la Primera part de la Història de València, de Beuter; les Cròniques d'Espanya de Carbonell; i els Anales de la Corona de Aragón, de Zurita, entre altres. Tota una mostra del saber historiogràfic del segle XVI, feta amb els presupòsits més moderns del seu temps.

Compartir el artículo

stats