Un esqueta és algú que molesta a posta. Paraules en xarxa, recull lexicogràfic coral recopilat per Juli Jordà, el definix com a «persona que molesta, que punxa». El Diccionari normatiu valencià, semblantment, com a «persona molesta i pesada». També és «excusa, pretext, subterfugi», però esta definició, potser, ja no és d´ús generalitzat. Tornant als esquetes incordiadors, n´hi ha que es passa la vida fent l´esqueta i n´hi ha que ho és circumstancialment. Entre la xicalla sol donar-se molt això, «No volem que vinga Rafa, és passa el temps molestant i fent l´esqueta a tots». Ara, amb l´invent dels whatsapps, n´hi ha que, quan acaba les seues ocupacions laborals o domèstiques, es dedica a fer la punyeta, a punxar, a fer l´esqueta. No és ninguna cosa mala, però a vegades, si estàs ocupat en alguna cosa d´interés, ben a gust t´espolsaries els esquetes de damunt. La locució «fer l´esqueta» l´arreplega el Diccionari normatiu valencià com a «molestar, fer la punyeta». Com a termes a sinònims per als esquetes tenim «embafador», «emprenyador», «llandós», «pesat» i altres.
Una altra expressió molt genuïna de la nostra parla és «fer rogle». Un rogle és «conjunt de persones o coses de manera que formen un cercle», «grup de persones a la redor d´algú o d´alguna cosa» i altres significats relacionats amb cercles, redones, etc. Paraules en xarxa exemplifica el terme amb la frase «Xe, quin rogle més bo de gent que hi ha ací». En El valencià de sempre, d´Eugeni S. Reig, no podia faltar l´esmentada locució, que l´autor il·lustra, i reivindica el seu valor literari, amb citacions d´alguns dels millors escriptors valencians, com ara Toni Cucarella, Joan Francesc Mira, Joan Olivares i Ferran Torrent en les seues respectives novel·les Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, El professor d´història, Vespres de sang i Gràcies per la propina. «Fer rogle» és «ajuntar-se (persones) en rogle» i també «fer eixample, demanar o obligar un grup de gent apilotada a fer lloc, espai en corro, en cercle». Però «fer rogle» és també, com arreplega Reig, «cridar l´atenció, causar admiració, ressaltar, distingir-se», exemplificat en el referit llibre amb la floreta «És guapa, culta, intel·ligent, atractiva Ho té tot. A on va fa rogle». I com recull el DNV, «fer-se escoltar o considerar per la gent». Les persones amb predicament, els líders, també fan rogle. I els que tenen poder, i poden repartir prebendes, també solen fer rogle, però molts, quan el perden, deixen de fer-ne. Recordem els rogles que feien Camps i altres i mira que «a soletes» estan ara.
