La submissió lingüística, en la immensa majoria de casos, més inconscient que assumida conscientment, ha fet que, durant molts anys i decennis, els valencianoparlants hàgem usat paraules, estructures i expressions lingüístiques pròpies del castellà, a causa de la marginació de la nostra llengua en registres formals. Exemples d´això en tenim en «adiós», «hasta», «entonces», «fi de setmana», «pues», «desde luego», «sin embargo», etc., però això va canviant, especialment en la jovenalla, pels efectes positius de l´ensenyament (en l´escola i en general), per la certa visibilitat del valencià formal en discursos i en mitjans de comunicació (incloent TV3), i en la labor i llavor que haja pogut fer l´extinta RTVV. Ara molta joventut no usa massa les paraules mencionades i ha adoptat les nostres «fins/fins a», «aleshores», «cap de setmana», «per descomptat/clar que sí/sens dubte», «no obstant això», etc. «Adéu», per exemple, ja s´ha generalitzat en una part molt important de valencianoparlants, pràcticament de totes les edats. Una de les locucions «invasores» era (i encara ho és) «ida y vuelta», principalment en les taquilles de venda de bitllets de tren o d´autobusos de llarga distància. Com que els expenedors o expenedores preguntaven «¿Ida o ida y vuelta?», els compradors i les compradores d´eixos tiquets havien adoptat les mateixes formes amb el mateix idioma.
Però en les estacions, per molt «estàtiques» que siguen, també s´evoluciona. I molta gent eixa locució la diu ja en bon valencià. Fa uns quants dies, en la cua d´una taquilla d´estació vaig sentir que una dona, per la quarantena, deia al taquiller «Dos a València d´anar i tornar». Ho digué molt bé, per a mi, de la millor manera que es pot dir. Com ho hagueren dit els que parlàvem i parlem el valencià de sempre. I com ho arreplega el diccionari del SALT de la Generalitat Valenciana: «d´anar i tornar», «d´anada i tornada», «Un bitllet d´anar i tornar a Alacant». Tenim també, preferit pel valencià literari, «d´anada i tornada», definició que també gasta el SALT per a especificar el significat de la locució que comente. És forma correcta, per descomptat, però no deixa de paréixer un calc, o un préstec no necessari del tot, del castellà «ida y vuelta». No hem de tindre cap reserva d´adoptar i integrar préstecs de qualsevol altra llengua, sempre que siguen necessaris per a la comunicació, i no tinguem o hàgem perdut la solució lingüística equivalent, però una expressió genuïna, viva i comunicativa, com «anar i tornar» no deu ser marginada per altres foranes, encara que també es puguen considerar correctes.
