Quan per tot arreu ressonaven veus contra la violència masclista, a Llíria morien dues dones, mare i filla, assassinades per l´ex parella d´aquesta darrera. Unes hores abans, a Còrdova, una altra dona acabava de ser assassinada també per l´ex company. Quina sarcàstica coincidència!
Perquè la realitat és tossuda i dia a dia ens mostra les xifres esgarrifoses, de dones mortes a mans d´uns mascles detestables. En són moltes, sí, 40 des del passat estiu, quan només una ja en seria massa. I hi ha més xifres colpidores: segons l´OMS, amb resultat de mort o no, un 35% de dones del món són víctimes de violència física o sexual.
Per què? ens preguntem amb ràbia. Segurament en la resposta caldrà incloure moltes respostes. Segurament parlarem dels maltractadors com persones violentes, o com homes que es resisteixen a perdre el seu paper de dominadors. Però no en serà prou. Segurament parlarem de circumstàncies personals de les víctimes, però no en serà prou. Segurament parlarem de mancances en l´educació però no en serà prou. Parlarem de retallades de recursos socials i també de responsabilitats dels mitjans de comunicació, però no en serà prou. Haurem de parlar també d´estructures socials i polítiques afavoridores de totes les desigualtats, haurem de parlar també de la cultura dels privilegis, de l´autoritarisme subjacent, i de la reticència a modificar els hàbits socials i personals de domini d´uns grups sobre altres, d´unes persones sobre altres. I haurem de parlar encara, sí, de sistema patriarcal. Combatre el masclisme suposa combatre una organització social que permet les injustícies. Tal com es fa palés al Manifest que convocava la Marxa estatal de dissabte passat, «El moviment feminista considera que les violències que vivim en distints àmbits, ocorren en una societad que tolera la desigualtat i resta credibilitad y autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvalorització, la cosificació dels nostros cossos i la manca de respecte a les nostres decisions».
I entretant? Doncs caldrà que tots els països signen i apliquen el primer tractat europeu que abordava específicament la violència contra les dones, signat per 25 estats a Estambul l´any 2011. En aquest s´estableixen els estàndards mínims de prevenció, protecció, persecució penal i l´establiment de serveis socials per a les víctimes de violència sexual, física, psicológica i econòmica, incloent-hi la mutilació genital i l´assatjament. I, com no, cal incidir eficaçment en la coeducació i el tractament digne de la imatge de dona.
