Un guaix és, segons la definició que dóna el Diccionari Normatiu Valencià, «conjunt de brins que naixen en la part més baixa d'una tija, quasi arran del gra, especialment en els cereals»; Francesc Ferrer Pastor el definia en els seus diccionaris com a «conjunt de les tiges o cames que naixen d´un sol gra». De manera aproximada el definixen la majoria de diccionaris de referència. Però un guaix és també, per extensió i per semblança, el manollet de brinques o tiges, eixides en el planter d´arròs i que es trasplanta al bancal inundat d´aigua on es criarà la planta o mata d´eixe cereal. En eixe sentit, en el relacionat amb el conreu arrosser, és paraula en perill de desaparició perquè ara no es trasplanta ni es planta a guaixos, sinó que la llavor de l´arròs se sembra directament en el bancal embassat o bassa. El progrés tecnològic, amb les maquinàries adequades ja fa molts anys que va substituir la rella i la xaruga de forcat, el mateix aladre, les falçs o corbelles i les mans (i els lloms) dels plantadors i segadors pels tractors, plantadores i segadores mecàniques. I encara com, perquè menudes llomades es pegaven els bracers i els llauradors en la «plantà» i en la «segà» de l´arròs.
Com a adjectiu semblant a «guaix» en l´arrel de la paraula tenim «guaixat», que a banda de significar «que ha tret guaix» del verb «guaixar», «traure guaix una planta o llavor», té sobretot el sentit de «fort, robust, ben ossat i musculat», «Un xicon ben guaixat». També pot fer referència a les «plantes d´arròs de poca elevació i de guaixos amples». Eugeni S. Reig, en El valencià de sempre inclou eixe vocable amb profusió d´informació sobre el seu ús.
De la família dels manolls i manollets també tenim els manats. Un manat, a banda ser u que obeïx, volent o sense volent, és «manoll, especialment feixet de brossa, herba, tiges o bastons que es pot agarrar i dur amb la mà», «portava un manat d'herba seca», «un manat d'alls». Normativament a un manat també li podem dir o escriure «falçada», que és el «manoll de messes o d'herba que se sega o es talla d'una falçada», que al seu torn significa «colp pegat amb una falç» o «conjunt, grapat o manat de brins, espigues,brossa o herba que es talla o sega amb un colp de falç». En alguns pobles al manat també li diuen «falcat».
