No parle contra cap guerra invisible, ara. Ni parle de religió. Parle d´una novel·la. O millor, m´estic referint en concret a la novel·la que, amb aquest títol contundent, acaba de publicar Víctor Labrado sobre»Carinyo», un pilotaire del temps de la segona república, posteriorment convertit en maqui i que acabà la seua vida aventurera afusellat a Paterna. Una novel·la sense ficció, com la defineix l´autor, seguint el model narratiu que construí Truman Capote i del qual, posteriorment, Leonardo Sciascia obtingué uns altres resultats literaris excel·lents seguint una investigació de camp i alhora d´arxiu per tal de construir un relat que permitia avançar la construcció del relat històric a base dels fragments escrits i orals que havien sobreviscut al pas del temps.
En aquest cas, com he dit, la història va d´un jove jugador de trinquet durant la república que s´afiliarà al partit comunista, es convertirà en alcalde del seu poble, Rafelcofer, i després de la derrota en el darrer maqui i roder de la Safor, famós a escala local com un Robin Hood republicà. Una història contada en veu baixa en uns temps de contalles i sussuïts, actualment oblidada, o només conservada als sumaris judicials de la postguerra franquista o en la tradició oral dels pocs supervivents d´aquella època que ara sembla rondallesca per llunyana, però que va ser un drama durant massa anys.
Víctor Labrado ha fet a No mataràs un mosaic de memòries reals contat amb un estil i llenguatge populars d´una eficàcia commovedora just per haver-se cenyit a voler reconstruir la història de «Carinyo» amb els fragments esparsos del que ha quedat del personatge, i per no haver entrat en altres fantasies que no siguen les inventades pels records d´aquells que, de prop o de lluny, en sentiren parlar, de joves o de xiquets, com d´una llegenda viva. Un encert. Una narració que, no essent ficció, se´ns presenta veraç, amb estil àgil, pròxim i incisiu, just per estar ben contada. A destacar el contrast entre la fredor oficial dels documents judicials, breus i mancats de filigranes retòriques, i la calidesa dels relats memorialístics, de tradició oral, transcrits amb formalitat i puresa elementals, que, repetesc, converteixen la història en una aventura o rondalla real. Una novel·la que recomane perquè llegint-la se´n gaudeix i se n´aprén. S´aprén, entre altres coses, que, per amagades que puguen estar, a tocar tenim històries desconegudes que mereixen ser contades. I No mataràs de Víctor Labrado n´és una de les bones, de veritat.
