Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els arbres i el bosc

Es deia que els arbres no deixaven veure el bosc, la frase tractava evitar que la rellevància d´unes circumstàncies o fets ocultaren d´altres que igualment calia tenir en compte. Si no recorde mal aquest aforisme se solia atribuir al Llibre Roig de Mao. Ara, quan vivim expectatives de canvis, ho dic així puix pense que en l'àmbit del País sols s´ha produït la substitució dels governants i l´aparició d´altres prioritats, tot i que hi ha elements de millora, observe buits, deficiències si voleu, que es poden superar i que cal esmentar precisament per tal d´assolir el canvi real.

Estem de nou en campanya, a la primavera tinguérem eleccions i pactes, hi ha prou assignatures pendents i pocs mitjans, les quals coses amb raó generen frustració. La perspectiva del 20D és d´incertesa i alhora d´hipòtesi de canvi. Tinc la percepció que els agents que protagonitzen el canvi havien focalitzat tota la seua proposta en una sèrie de temes i àrees, i que en altres, però, la improvisació resultà manifesta com estem comprovant, tendència que igualment observe davant de la cita electoral immediata, això sí, considerant que per raons òbvies a les campanyes les respostes es simplifiquen.

En aquest breu comentari us trasllade algunes qüestions que al meu entendre afecten la perspectiva de canvi. Pensem en l´actual ministeri competent en cultura, em pregunte: es tractaria de dir que cal fer en relació als contenidors culturals de l´estat com son alguns museus o el Castell de Sagunt? En tal capítol, seria cosa de demanar més recursos, o la transferència en ferm i amb mitjans de la seua titularitat?

A partir de les respostes hauríem d'abordar una política més ampla d´articulació dels museus des d´una perspectiva de país, cosa que fins el moment no he vist enunciada enlloc. Darrerament he estat assabentat per la premsa d´alguns canvis que afecten a la gestió cultural, sembla, però, que poc s´ha parlat amb els sectors implicats o les entitats consultives.

Altra qüestió a abordar en temps de crisi hi és el tema del patrimoni cultural, com a exemple estaria el cas de València, on l´ajuntament sembla haver-ne descartat instal·lar la seu de la Biblioteca Central Municipal a Sant Vicent de la Roqueta, segons he llegit pel cost de la restauració, opció que veig insuficientment raonada o justificada. Pensant amb perspectiva de futur tenim referències, o, diguem-ne experiències orientatives. Tal és el cas de la pràctica del mecenatge que es va aplicant en altres llocs. Recordem com el text d´una nova llei fou aturat per Montoro, per la seua banda, el Consell de Fabra també preparà una llei que era més que insuficient, aleshores novament preguntaria als nostres governants i candidats si tenen el tema en cartera, o si, al contrari, els arbres no els deixen veure el bosc .

Compartir el artículo

stats