Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reis de la creació?

No sabia Déu el que es feia quan va nomenar Adam „i per dret de consort a Eva„ Rei de la creació. Segons el llibre del Gènesi (Gn//1//28), tot ho va crear per a ells: cel, llum, terra, aigua, aire, animals. Mireu el que els va dir: «€Procreeu, multipliqueu-vos, ompliu la terra, sotmeteu-la domineu-ho tot, els peixos, les aus, els ramats, i tot el que viu i es mou sobre la terra...». I així és com els humans „els hereus d´Adam i Eva„ s´hi van creure amos i senyors. Ells no formaven part de la natura (la terra i tot el que hi conté i s´hi relaciona) sinó que aquesta era com el seu corralet, que podien anar gastant al seu gust. Tot açò jo ho sé des de menudeta, que ho vaig estudiar en el llibre d´Historia Sagrada.

És cert que no tots els mites creacionistes, mantenen el mateix concepte de preeminència de l´espècie humana. Hi ha, per exemple, el de la Pachamama (la Deesa Mare Terra) o, en un altre sentit, les tendències panteïstes, que consideren l´espècie humana part intrínseca de la Terra i interrelacionada amb aquesta.

Doncs bé, podríem dir que aquestes dues maneres d´entendre la nostra relació amb la natura es traslladen a la nostra forma d´actuar, però amb un domini absolut de la primera, la de «reis de la creació» amb dret a depredar tots els bens existents. I així ens va.

Fa uns dies, en el «XI Congreso Nacional de Periodismo Ambiental» que tingué lloc a Madrid, el filòsof Sami Naïr va fer un comentari que mostra les conseqüències de la nostra actuació. Hi va dir: «La globalització liberal només té un objectiu: el benefici, la transformació de la naturalesa en capital, i no la seua concepció com la terra comuna. Considera la naturalesa només com una mercaderia. Han comercialitzat fins al dret a contaminar»; «€Estem vivint una etapa històrica on hi ha dos grans enemics. D'una banda, les multinacionals, grans responsables del desastre ecològic. I d'altra banda, els nostres hàbits i costums. Nosaltres som els nostres propis enemics, amb la nostra enorme demanda de consum sobre el planeta». I afegiria «fent malbé la natura estem destrossant la pervivència del ser humà».

Ens queda preguntar-nos, com fa Jorge Riechmann en el seu llibre Autoconstrucción, si estem a temps de salvar el planeta. Ell ens anima a avançar cap a una societat amb un altre tipus d´objectius i de realitzacions, no associats a l´adquisició constant de possessions i de productes de consum.

Tinguem-ho clar: no som els «reis de la creació», sinó una part menudeta de la terra que ens acull. I el que a ella li passa, a nosaltres ens passa.

Compartir el artículo

stats