Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jeroni Sempere

De Jeroni Sempere o Sentpere sabem que era mercader i Vicent Ximeno afirma que fou valencià, però basant-se en supòsits no massa convincents. Sembla que és més just pensar que potser degué nàixer a Alcoi, com el gramàtic de nom Andreu Sempere, originari d´aquella vila, el qual sabem que dedicà un poema al seu germà Jeroni. En qualsevol cas, Jeroni sembla que, tot i no ser un autor massa prolífic, es va atrevir amb diversos gèneres que abasten des de la poesia religiosa de certamen a l'èpica i, fins i tot, al que alguns han qualificat com llibre de cavalleria, a més de la confecció de textos teatrals. El 1550 els jurats de la ciutat de València li encomanaren la redacció d´actes sacramentals per a representar en la processó del Corpus i els va cobrar el 1552, quan li atorgaven, també, una subvenció per publicar el seu Libro de la cavallería celestial de la rosa fragante, imprés a Anvers, el 1554, que és extens poema precedit d'epigrames llatins i sonets castellans d´altres poetes del seu temps.

És possible que arribàs a publicar-ne una segona part i ens consta que va estar en contacte amb autors com Gaspar Gil Polo i Jordi de Montemayor i Timoneda.

Sembla, però, que la seua activitat literària més reconeguda a la València del moment, fou la organització, en companyia del notari Andreu Martí Pineda, d´un certamen immaculista, el 1532, en el qual va participar en la confecció del llibell de la convocatòria, va presentar una poesia «a la devoció» „és a dir, fora del concurs„, i va aportar, també, un poema de cinc-cents quaranta versos, de temàtica religiosa, on allò més destacable, a banda del fet d´intercalar alguns versos en castellà, és l´ús de la codolada com a metre fonamental, tot seguint el gust dels poetes satírics del seu temps. I paga la pena assenyalar que en aquella composició, mentre els àngels, els sants, els profetes i la Trinitat s´expressen en castellà, curiosament Satanàs ho fa en la llengua dels valencians.

Tanmateix, el text de més volada d'aquell autor fou La Carolea, publicat a València el 1560, on hi ha un interés especial per fer ressaltar la figura del cèsar Carles i on es destaquen de manera particular els episodis bèl·lics de 1524 i 1526.

El text de Sempere, per altra banda, vindria a evidenciar els interessos valencians de l´època cap on es dirigien: Itàlia i el nord d´Àfrica, els dos espais geogràfics de més pes entre els nostres avantpassats, per motius ben diferents.

Compartir el artículo

stats