Estic gairebé segur que Jordi Sevilla li digué, en castellà, «mameluc» a Pablo Iglesias. Li ho diria en castellà, perquè, si seguim el nostre Diccionari Normatiu, en valencià, amb aquesta parauleta, només podria dir-li que era «membre d´una milícia privilegiada formada per esclaus que constituïen la guàrdia personal dels sultans d´Egipte» o que tenia relació amb els mamelucs. Per tant, li ho diria en castellà i es referiria a l´accepció de «neci» o «babau», perquè no crec tampoc que volguera dir-li «pijama d´una sola peça» que és l´altra accepció castellana de mameluc.
De totes maneres, tampoc no és encertat el qualificatiu en castellà. A Pablo Iglesias se li poden dir moltes coses, però neci, babau, mameluc? No ho crec, perquè des de les eleccions europees fins avui ha portat de cul a tots els partits polítics, els d´esquerra i els de dreta, i sobretot al PSOE, el partit de Jordi Sevilla, que ha hagut d´improvisar no sé quina renovació, sense renovar-se. Mira si ha portat de cul els partits tradicionals que els que manen de veritat s´han hagut d´inventar un Podemos de dretes que es diu Ciutadans. I, segurament, la formació de Pablo Iglesias i les seues aliances substituirà el paper que feia el PSC a Catalunya. Mort el PSC, la victòria dels socialistes és pràcticament impossible. Així que Jordi Sevilla es podria buscar un altre qualificatiu, però «babau»? Babaus ens vol fer a nosaltres quan diu que torna a la política per rebel·lia. Encara deuen estar morint-se de riure les cinquanta persones, entre les quals era el nostre president Ximo Puig, que van assistir al saló d´actes del Jardí Botànic per sentir-lo. Molt més trellat mostren el nostre president Ximo Puig i la vicepresidenta Mònica Oltra quan neguen la tensió per l´enfrontament PSOE-Podemos. Afortunadament saben quina és la prioritat de tots els valencians que volíem el canvi: «El que ha unit el Botànic que no ho separen les eleccions generals». Passe el que passe amb les eleccions a Madrid, els valencians de bé no volem tornar a veure ací manar la «vella dreta» podrida o sense podrir, ni a la «nova» que insulta i considerà «aldeans» els que defensem les nostres coses, els que volem sobreviure com a poble i volem parlar i escriure en la llengua que ens han ensenyat els nostres pares.
Molt seriós Ximo Puig quan diu: «cadascú és responsable de les seues paraules i els seus silenci». «Tinc una bona relació amb el president de les Corts i no la vaig a desestabilitzar per res».
