Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Felip Bens: «Es pot escriure un valencià pròxim seguint la normativa oficial»

L´escriptor valencià del Cabanyal Felip Bens publica una «segona edició» del llibre que va guanyar en 2012 el Premi de Narrativa en Llengua Valenciana de l´entitat El Piló

Felip Bens: «Es pot escriure un valencià pròxim seguint la normativa oficial»

Literatura com escriptor i editor, llevantinista, valencià del Cabanyal i un apassionat de la vida. Felip Bens acaba de publicar El cas Forlati. L´home que volia ser Marlowe, una «segona edició», segons ell, del llibre que va guanyar el 2012 el Premi de Narrativa en Llengua Valenciana de l´entitat cultural El Piló de Burjassot. Ara amb normativa oficial i una certa revisió d´un personatge que podria convertir-se en un èxit d´audiència televisiva, però encara no n´hi ha el substitut de Canal 9.

Crec que és la primera vegada a la literatura universal que n'hi ha un llibre escrit en la mateixa llengua però en dos versions.

Bé comencem€

No és cert?

A banda de l'actualització normativa, com la primera edició es va esgotar rapidament, molta gent volia que continuarà la saga, la segona, i tercera part. També volia fer una revisió a fons.

Però és el mateix llibre, no?

He canviat l'estructura de la novel·la, amb capítols més breus que facilita molt la lectura, perquè és un llibre que va en dos direccions. Té una lectura en present i altra en flashback de la nissaga familiar. He intentat facilitar que tota la irrupció de personatges fora més comprensible.

L´actualització normativa facilitava el canvi, o venia rodat?

Sense voler entrar en el tema lingüístic, el llibre necessitava una revisió a fons perquè poguera tindré una continuïtat. La primera edició va tindre un premi, però per obligacions del guió es va haver d'editar molt ràpid després del premi. Els llibres cal deixar-los en els calaixos un temps abans de publicar-los. El cas Forlati ha tingut eixa ocasió. Després ha coincidit que entre la primera edició i la segona hi ha hagut el canvi normatiu.

La segona versió, ha guanyat el subtítol, «L´home que volia ser Marlowe».

Vint anys enrere, des de l'origen de la narració, volia fer una espècie de paròdia, i el subtítol li dóna el matís d'antiheroi que buscava.

També vol ser el detectiu Marlowe?

Tots tenim algun Marlowe dins. Si no és per les pel·lícules és per la literatura, però al final tos tenim alguna cosa de detectiu i d'antiheroi.

El gran fracàs de Forlati?

El fracàs és tot, perquè el fracàs més gran del ser humà és la frustració dels seus somnis. Quan està a punt de convertir-se en detectiu es trunca per la casualitat. Moltes voltes la casualitat és un factor de ressentiment però forja camins distints. I en el cas de Forlati frustra la seua il·lusió de ser detectiu, al mateix temps que el rescat dels seus anhels familiars i el seu intent de tindre una vida sentimental, com diria€

Desastrosa?

Sí que és desastrosa, però ell és un adolescent de trenta i pocs anys i en la novel·la descobreix l'amor i el veu passar de llarg, perquè li passa una cosa que està al dia i és que té un estereotip de si mateix diferent del qual té la resta del món. Es creu que les dones que no el volen, el volen, i les que el volen, ell creu que no el volen. Per això el protagonista atrapa al lector. Dostoievski és el meu refent a l'hora d'escriure, és un mestre en aconseguir que els seus personatges generen al mateix temps empatia i distància en el lector. Salvant moltes distàncies, és el que busque amb Forlati.

On està la línia roja en l'anhel de conéixer els nostres orígens i la banalitat dels vuit cognoms?

Qualsevol camí és òptim sempre i quan no caiga´m en la nostàlgia.

Continuarà la saga Forlati?

La idea és fer una segona part. No tinc planificat si seran dos o tres. Ara estic treballant en un llibre de relats. Si la novel·la és un gènere en decadència, el recull de relats és quasi una cosa de folls. I ben aviat publicaré la col·lecció de relats.

Quina ha estat l'experiència personal en fer una versió nova?

El dia de la presentació de la segona edició bromejava. Hi ha escriptors que poden fer 50 novel·les en la seua vida. Blasco Ibáñez per exemple i després n'hi ha escriptors d'una novel·la o dos. Podria estar eternament fent reedicions d'El cas Forlati.

Les dos versions demostren que s'ha perdut molt el temps?

Els perjudicis han separat als valencians durant dècades. La primera versió estava en un valencià acceptable i la segona està molt treballada. El tema lingüístic és senzill de resoldre. Dins d'una normativa consolidada cal impulsar una valencianització lingüística i dins d'això una literatura que eleve a un nivell cultural òptim.

Aquesta segona tindrà més trajectòria.

Estic molt satisfet d'aquesta segona versió. Al final estic molt content perquè crec que he demostrat que es pot escriure un valencià pròxim al que parlem seguint la normativa oficial.

Això és el que fa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Bàsicament. És la solució que no acaba d'apanyar a ningú però en el temps apanya a tot el món. En eixe sentit m'ha servit molt uns quants amics lingüistes.

Se semblen El Cabanyal i Palerm?

Quan es fa la novel·la El Cabanyal està en el clímax de la destrucció programada pel govern municipal, per perpetrar la prolongació de Blasco Ibáñez. En eixos moments es donen pràctiques que busque un paral·lelisme que són fàcilment extrapolables el que coneguem en l'illa de Sicília. En venia molt bé perquè n'hi ha una connexió El Cabanyal, sud d'Itàlia, Sicília històrica, a través de les barques i de la pesca. Això ha generat un vincle que jo he volgut rescatar, sense versemblança històrica.

El llibre aborda també la relació entre El Cabanyal i València.

Quan el patriarca de la saga arriba de Sicília al Cabanyal són els anys previs a la guerra civil, i el Cabanyal està detingut en el temps. Està en marxa els sindicats de pescadors, les famoses estampes de la pesca del bou.

El Cabanyal s'entén sense València?

El Cabanyal li ha aportat molt a València. El Grau-El Cabanyal-El Canyamelar són els pobles que li han aportat a València el seu pedigrí marítim.

Però els poblats marítims també giren l'esquena a la mar.

Té una explicació, per protegir-se del vent de llevant, i que tenen totes les avantatges d'estar al costat de la mar. Sobre l'estructura originària del poble, les cases modernistes comencen a construir-se sobre la base de les barraques i els arquitectes que s'han inspirat aprofiten eixa graella reticular. Les cases més luxoses del carrer la Reina, o el de la Barraca estan d'esquena a la mar, i les cases més humils miren a llevant.

Si València forra Nova York, El Cabanyal podria ser Brooklyn?

M'agrada molt la comparació. El vell anhel de València és que tinga una via directa amb la mar. Una de les coses més atractives de Nova York és l'accés urbà a tots els xicotets ports en la Bahia del riu Hudson. València també té la desembocadura del riu Túria, i Natzaret tamponat pel Port que també podria recuperar el seu protagonisme, i el Cabanyal-Canyamelar amb una les platges urbanes més grans d'Europa.

El Cabanyal s´està salvant?

Ni molt menys és un repte per la ciutat i el nou govern.

Què necessita?

Necessita molts anys de discriminació positiva. Està per fer el model del Cabanyal que volem. No tenim temps per perdre.

Vosté que faria?

El Cabanyal necessita rescatar i catalogar tot el seu patrimoni; reimpulsar el comerç; rejovenir la seua població, molts serveis socials que resolguen temes de convivència i sobretot de forma prioritària el tema del narcotràfic, que és la gran plaga que durant 20 anys ha estat socavant el pilar de les cases.

N'hi havia gent a favor de la prolongació

Crec que estava més per una solució als problemes de drogues.

El barri s'ha dividit per la polèmica?

No. Quan comencen a haver campanes ja amb el PSOE, n'hi ha un 90 per cent de la població en contra. A mesura que passa el temps eixe percentatge va reduint-se, perquè la gent vol una solució. Pot ser abans de les eleccions n'hi havia un 35 per cent a favor que viu en la zona degrada. Si hi ha una reconstrucció el percentatge tornarà al del 90 per cent. Pensar que València va a ser més moderna, bonica i Europa per tindre un bulevard que arribe fins a la mar carregant un poble com el Cabanyal és un pensament que ratlla l'analfabetisme.

La seua faceta com editor està aparcada?

Col·labore en moltes iniciatives. Porte la tinta i el paper en les venes. Però la meua intenció és centrar-me més en la creació literària.

Com veu el panorama editorial?

Bé, perquè n'hi ha editorial que estan plenant un buit. Durant anys ha hagut editorial que ha estat a expenses de viure de les subvencions i unes altes que estan preocupant-se per cobrir un mercat de producte atractiu en valencià.

Vosté a contribuït?

Sí, d'alguna manera eixa idea no deixa de ser una branca més de les infinites que tenim com a valencians. Som un poble amb moltes possibilitats que durant molt de temps he estat atavellats per l'autoodi. En la mida que anem recuperant la nostra autoestima com a poble.

Compartir el artículo

stats