El gran públic coneix a Joaquín Sorolla pels seus lluminosos quadres mediterranis, però el pintor va recórrer Espanya per a plasmar els seus paisatges, treball que s´arreplega en l´exposició «Sorolla, terra endins», que acull el seu museu a Madrid. Del 9 de febrer al 5 de juny es podrà contemplar una col·lecció d´unes 40 obres de la col·lecció del Museu Sorolla de Madrid seleccionades per la comissària Carmen Pena.

«Hem triat esta exposició per a traure a la llum un vessant menys conegut de Sorolla, però no per açò menys interessant, i amb registres més íntims», va explicar Pena. Són quadres que responen a les noves inquietuds del país al començament del segle XX, quan els artistes van cercar una imatge nova d´Espanya, allunyada de la representació historicista de les glòries passades, i la van trobar en el pur paisatge.

Sorolla va donar així noves versions a diversos paisatges espanyols, des dels de l´Alhambra deshabitada als camps desolats castellans, que va descobrir en companyia d´Aureliano de Beruete, magnífic pintor de paisatge i membre, com el pintor valencià, de la Institució Lliure d'Ensenyament.

La mostra comença amb «Mitologia regionalista i naturalesa. La València de Sorolla», entroncant amb la literatura realista de Blasco Ibañez.

En «Sorolla en verd i gris» es reuneixen obres que va fer en les muntanyes d´Astúries i País Basc, on va combinar la seua fascinació per les valls verdes amb la seua aversió al clima hivernal del nord, on no obstant açò va passar molts estius. Però és en «La invenció de Castella com a emblema nacional» on millor s´aprecia aquest afany de donar una nova imatge d´Espanya a través de l´art. Impressionat per paisatges naturals com la falç del Tajo, però també per monuments com a muralla d´Àvila, Sorolla els va dedicar diversos quadres, en els quals no hi ha persones perquè naturalesa i patrimoni històric són els protagonistes.

Va recórrer en múltiples viatges la regió a la qual tota una generació d'escriptors i artistes va dirigir una mirada i va identificar, en la seua sobrietat paisatgística i la seua monumentalitat patrimonial com la imatge de la nova Espanya. També va viatjar i va pintar a Andalusia, la «Espanya blanca», amb una versió moderna allunyada de la invenció romàntica i l´orientalisme fantàstic que li van imprimir anteriorment altres artistes.

Es va recrear en l´Alhambra i en Serra Nevada, a les quals va dedicar 47 obres, en els vinyers de Jerez, en els jardins sevillans i en les seues fonts, en els seus camps secs, però on, per fi, havia arribat la modernitat en forma de tren.