Si una cosa és certa, en enfrontar-nos a una pintura de l'algemesinenc Esteve Adam és que la percepció del paisatge més immediat i familiar, a través de la mirada del pintor, esdevé universal. Si al XIX els francesos crearen l'escola de Barbizon i els nordamericans la del riu Hudson, segurament ja en aquell temps els valencians tenien els seus propis referents paisatgístics „des de Sorolla a Pinazo i d'altres„, que no tenien res a envejar. Després, Lozano o Porcar „i de tant en tant, Genaro Lahuerta„, varen saber modernitzar el nostre paisatge, fer-lo més contemporani. Perquè el paisatge, per molt que alguns creuen que és inamovible, no sols és canviant, sinó que el seu enfocament varia amb els anys. I Esteve Adam és, sense dubte, un dels qui, sense la necessitat de recórrer a falses visions renaixentistes ni decimonòniques, i sense el recurs fàcil de la informàtica „tan actual, ara„ s'ha enfrontat al seu paisatge quotidià, l'ha interioritzat i, amb un cert atreviment, l'ha sabut plasmar amb la dosi exacta de contemporaneïtat.
Pepe Esteve Adam és un pintor guardonat a bastament a qui, com a tot bon artista, no li han calgut els referents llunyans ni exòtics per dignificar el seu treball: les terres de la Ribera del Xúquer, les marjals valencianes „misterioses i canviants, incapaces de ser idèntiques d'un dia al següent„, han captivat els pinzells d'Esteve Adam i crec que, precisament, per això: per la impossibilitat d'aturar els canvis cromàtics que comporten naturalment, el pintor torna una vegada i una altra sobre el mateix paisatge, sobre les mateixes terres que, no obstant, li són, cada vegada, absolutament ignotes i fascinants.
Potser, si algú no coneix l'obra d'Esteve Adam, pensa que es tracta d'un pintor hiperrealista, o d'un naturalista de la vella escola. En realitat, es troba ben lluny d'això: els seus paisatges -i les seus bodegons-, han passat el filtre de l'abstracció, tenen el segell personal de les formes pures, més enllà dels corfolls, més enllà de les persuasives ombres i claredats de les terres mediterrànies.
Esteve Adam és, a hores d'ara, un dels pintors valencians a dimensionar en la mesura justa. És, sens dubte, un dels pintors valencians que haurien d'ocupar les sales de l'IVAM, en aquesta nova etapa que ara comença i que, sense dubte, hauria de ser més sensible amb molts dels nostres artistes. I no només per la seua valencianitat, sinó per la seua qualitat innegable.
