Va ser la primavera passada. Dut per l'eufòria dels resultats electorals, en sentir el que passava a València, em vaig alçar del sofà, vaig abraçar la meua dona i la vaig besar; aleshores, en una associació d'imatges em vingueren al cap dues famosíssimes fotagrafies que retrataven tant l'eufòria de la llibertat com el desig alliberat. Eren dos besos fotografiats: el conegut «bes» on un mariner besa una infermera, crec recordar, el mig de la Cinquena Avinguda tot celebrant l'acabament de la segona guerra mundial (d'Alfred Eisenstand), i l'encara més famós, on una parella es besa en un carrer de París (de Robert Doisneau). Ambdues fotos són precioses, encara ara.
Potser sota l'efecte de la ressaca del «caloret», o com a resposta, no ho sé, se'm va presentar en un somni la imatge fallera d'aquests besos bellíssims. Vull dir que em vaig imaginar una falla plena de besos. Una falla que es diria «el bes de la llibertat» i que estaria formada per una col·lecció de besos artístics, però representats en art faller, vull dir amb ninotesques imatges simpàtiques.
Com tenia la sensació que l'alegria havia tornat a València després de molts anys, vaig sintetitzar les dues fotografies dels besos en el motiu central i monumental de la falla. Vull dir un bes enorme i apassionat entre el campanar del Micalet de València i l'estàtua de la Llibertat de Nova York. Al voltant hi hauria moltes representacions d'altres besos, besades i besadetes de tots els colors de l'arc iris o fins i tot amb símbols hortolans, tan típicament fallers, com el bes entre una albergínia i una taronja, per exemple. Vaig pensar que seria un motiu impactant per a la falla de l'ajuntament de València i, acomboiats per l'eufòria compartida, uns amics em van espentar a comunicar-li aquesta idea fallera a Pere Fuset, el regidor. I així ho vam fer. Es tractava de regalar una idea als provocadors reals de tanta alegria, des de l'alcalde Joan Ribó al regidor Fuset.
La idea va fer gràcia a tots, com a motiu faller possible, per bé que ningú no es volgué comprometre a fer-la real en el futur. Per si de cas, però, després del bes de fa uns dies de Pablo Iglesias al seu company Xavier Domènech, he pensar que aquest pot ser un nou bes afegible a la col·lecció de besades i besos per a la falla en qüestió. També he pensat que se'n poden reproduir molts altres, per suposat.
