Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Recerca de l´humor perdut

Com explicar allò seriós i profund amb situacions, en aparença, insignificants? Milan Kundera sap conjugar a la perfecció els dubtes més transcendentals de l´home amb les situacions més quotidianes. I ho fa amb una gran capacitat pedagògica i amb la naturalitat que requereixen aquestes qüestions: la pèrdua del sentit de l´humor, la desaparició de la capacitat per a la broma s´aborden precisament així en aquest llibre, des de la ximpleria, la ironia i l´extravagància. Al més pur estil Kundera, se´ns presenta una novel·la coral, on tots els personatges són els actors principals d´aquest calidoscopi. L´autor aconsegueix així mostrar tot un ventall de perspectives dels esdeveniments. És, per tant, una novel·la que ben bé podria no ser-ho. En podríem dir assaig novel·lat, on s´exposen fets, reflexions, trobades casuals i salts temporals, tot amanit amb humor i sarcasme: hi ha una malaltia fingida, l´obsessió pel melic, una dona impossible i un Stalin filòsof.

Al capdavall, l´autor pretén, sense floritures, mostrar allò que som: també un producte del que els altres veuen en nosaltres. I aquest fet no deixa de ser còmic als ulls de l´espectador, i només en la comicitat i el bon humor té la seva significació plena. L´acudit i la broma són la màscara de les angoixes individuals, petits successos insignificants, microcosmos que, sense voler deixar de costat la individualitat, es busquen els uns als altres per trobar aixopluc.

Compartir el artículo

stats