8 hores, 35 minuts i 58 segons. Quant es pot fer o desfer en eixe temps? En cas de poder donar-li lloc al que no ho té en un dia a dia en el que sovint ni ens mirem a la cara. Amb els ulls oberts o tancats, protagonitzaren fa cinc anys una parella tailandesa el bes més llarg de la història, d´exactament eixa durada. D´eixe afectuós rècord assolit, nasqué el Dia Internacional del Bes, que se celebra cada 13 d´abril i que esta setmana ens han recordat els trending topic i distints mitjans.
A propòsit d´etiquetes i tòpics. Pot semblar frívol vincular el fet de besar-se a una commemoració global, però certament el bes és un factor de rellevància cultural i social així com els dies mundials tenen la seua raó de ser per diverses organitzacions internacionals -habitualment lligades a les Nacions Unides- que promouen una causa concreta assignant-li un dia respectiu per celebrar-ho. Tota pedra fa paret, així que benvingudes les xicotetes coses que ens criden l´atenció sobre altres més grans.
A banda de les explicacions físiques i biològiques del que és un bes i el que provoca, és interessant descobrir com aquest ha anat evolucionant i determinant en alguns casos la història de la humanitat. Hui se sap que l´acte de besar crema calories, anivella l´estrés i afegeix benestar beneficiant la nostra salut, però en altres èpoques la significació ha sigut un altra. Segons Alfred de Musset, «l´únic idioma universal és el bes» i és una acció que fins i tot els animals practiquen. Per a les persones, segons la localització i el moment, és una expressió social d´afecte, salutació, respecte o amor i que començà a descriure´s a la literatura cap a l´any 1000 aC traslladant-se més tard a totes les arts. Hi ha una teoria que suggereix que aquest es va originar en la cultura índia i que es va importar a Europa en el període clàssic per les invasions d´Alexandre Magne. Curiosa idea, si recordem el bes que al 1945 acomiadava la guerra a Times Square.
Signe de sensualitat al rococó, de cortesia a la Revolució Industrial, estètic al Romanticisme, i de sexualització al segle XX: els besos han passat per diferents fases fins ser mostra de reivindicació i normalització pública en els nostres dies. Hi ha de molts tipus, inclús críptics en missatgeria instantània, però sempre s´agraeixen quan és cosa de dos. Ho sap la saviesa popular que, rodant per les xarxes, ens recomana front a l´astènia primaveral, les vitamines A, B, y C: abraçades, besades i carícies.
