El concert del passat dissabte en la plaça de bous organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha tingut repercussió més enllà de les imatges del coliseu del carrer Xàtiva fins a la bandera de públic. També ha servit per a obrir (o reobrir) una discussió sobre l´escena de la música en valencià, originat en Facebook per un dels participants en l´esdeveniment: Miquel Landete, és a dir, Senior. El músic valencià es qüestionava, fent un repàs la llista d´actuacions de la denominada Festa homenatge a València, si el concert tractava de «posar en relleu una vertebració musical d´un nou País Valencià o de fer un remember de contra el PP lluitàvem millor».

En el fons de la qüestió està el debat sobre el futur del panorama musical valencià i també en valencià. En un cartell amb Al Tall, Llach, Obrint Pas, La Gossa Sorda i molts altres que han passat pels concerts d´ACPV i que han protagonitzat l´escena en llengua pròpia durant les últimes dècades, el músic preguntava: «On estaven Mai Mai, Tardor, Mi Sostingut, Gener, ESIR, Mox Nox, Geografies, Ona Nua, Inèrcia, Júlia, Deliri, Novembre Elèctric, We Are Not Brothers, Mox i tants altres? On està la nova sang que ha de continuar la lluita?». En definitiva: «On està (representat) el futur?». En aquest sentit, Smoking Souls es quedava pràcticament a soles damunt l´escenari com a representant d´eixe nou paisatge.

La reflexió de Landete va obrir un meló el qual van mossegar músics i promotors de l´escena autòctona. Nestor Mir va ser el primer, incidint en la qüestió lingüística, que separa escena en valencià d´escena valenciana: «Per no parlar de la resta de grups valencians que des de fa anys simpatitzem amb tot açò (el moviment musical local) i que no cantem en valencià i que volem votar a una formació que supere el ranci enfrontament lingüístic d´una vegada», comentava el músic. Pau Alabajos, participant en el concert, coincidia amb Mir en què «cal superar» la «etiqueta música en valencià, que és reduccionista i resistencialista», però replicava que encara hi ha iniciatives dins de l´escena privada valenciana que obvien a grups que en valencià. Al mateix temps, Alabajos es posava al costat dels programadors del concert d´Acció Cultural, «una entitat política amb objectius polítics», i instava a les institucions públiques a «promocionar i protegir de manera equilibrada l´escena autòctona», més enllà de la llengua utilitzada.

Un poc més baix, Carles Chiner del grup Gener, apuntava que la música en valencià ha estat «tutelada» per institucions com la mateixa Acció Cultural o Escola Valenciana, que si bé «van mantenir la flama» en l´època del PP, «no poques vegades es mostren cegues i impermeables», fins al punt que moltes bandes que canten en llengua pròpia han de buscar «altres circuits si no volen ser les últimes de la cua». Eva Dénia també intervenia en el debat per a demanar «coherència», no solament a les institucions públiques, en referència, precisament a ACPV.

Al debat s´han anat sumant veus durant els últims dos dies, com les d´Andreu Valor, qui defensava el paper de l´associació i posava l´accent en el fet d´haver aconseguit reunir a 10.000 persones en la plaça de bous; o Feliu Ventura, que creu que l´única manera de transformar l´escena valenciana serà amb «organització», més enllà dels debats en xarxes socials. Mario Sancho, de Mai Mai, apuntava que potser el concert hauria d´haver alternat l´homenatge al passat i als qui acaben de començar a rodar.

Diversos protagonistes de la conversació a Facebook, que va derivar cap al paper del Col·lectiu Ovidi Montllor entre altres temes, van agafar la idea que apuntava Ventura, la d´una gran taula de debat sobre l´escena autòctona que origine una xarxa per a construir el futur.