Fa dues setmanes, en aquesta mateixa pàgina manifestava la satisfacció per la futura Llei i Pla d´Acció Territorial de l´Horta de València que havia presentat la Conselleria de Medi Ambient. El conjunt de mesures de recuperació i protecció de l´horta i del seu patrimoni, constitueixen uns mecanismes esperançadors per revertir, en part, la desfeta produïda des de fa anys. Però ningú no pot negar que la situació no és fàcil i són molts els aspectes que hi cal considerar. I, en aquest cas, vull fer esment especial a l´horta de la Punta.
La destrucció de la Punta no és un de tants episodi més de la desfeta del territori valencià. Perquè si bé tots els episodis especulatius i destructors viscuts són condemnables, el que va conduir a la desaparició de l´horta de la Punta concentra tots els elements d´una actuació nefasta, equivocada i malèvola. Durant els deu anys que va durar el procés de destrucció d´aquest territori amb l´objectiu d´ampliar el port i construir la ZAL, els responsables polítics del tema van actuar amb ocultació d´informació, abús de poder, espoli i vulneració dels drets humans dels seus habitants. Tot això realitzat de manera il·legal ja que, finalment, dues sentències declaren nul·les totes les actuacions que s´hi van fer. Malauradament, aquell espai d´horta fèrtil protegida, ara és una zona àrida, polsosa i plena de matolls secallosos. La ZAL no s´ha construït i la gent que, en aquella lluita de David contra Goliat, es va defensar carregada de raó i de dignitat i va resistir durant deu anys, arrossega les conseqüències traumàtiques de la injustícia i la manca d´humanitat de la situació viscuda.
Per tot això, les mesures per a la recuperació de la Punta han de fer-se de manera especial, ja que han d´afegir-hi el concepte de reparació moral. I per descomptat, cal tallar contundentment les aspiracions de l´Autoritat Portuària, del Ministeri de Foment i altres adlàters, que mai no han deixat d´avançar cap a la recuperació del projecte ZAL. Però la Punta a nivell legal, encara és zona agrícola i la ZAL no pot construir-se en aquell espai. L´Ajuntament de València i la Generalitat no haurien de caure en l´error de cedir a les aspiracions dels oligarques econòmics, per molt que els pressionen. L´època de les construccions faraòniques i dels grans projectes en infraestructures, ja sabem el desastre que ens ha portat. El desenvolupament, ha de ser desenvolupament humà o no és desenvolupament.
I, no cal oblidar-ho: la Punta és un exemple remarcable de defensa del territori i ha esdevingut un símbol per als valencians.
