Artur Heras està d´actualitat. Si fa quinze dies obria a La Nau el discurs de la maduresa amb «No Ficció. Obsolescència i Permanència de la Pintura», una mostra de les seues últimes obres, demà inaugura «Abierto/Open/Obert per obres d´Artur Heras» en la Galeria PazYcomedias. En només uns metres, la plaça del Patriarca i la Universitat vella, està l´últim de l´artista de Xàtiva.
Vicente Pla, en el catàleg editat per a l´ocasió per la Universitat de València, explica: «Des de la seua irrupció en els vessants narratius de l´art modern figuratiu, Artur Heras ha manipulat un amplíssim repertori d´imatges públiques, contundents elements de comunicació col·lectiva de coneixement general».
I argumenta: «Han funcionat com a material icònic per a construir una obra d´amplíssima versatilitat però fortament caracteritzada. Les marques diferencials que ha imprés en les seues produccions han arribat a separar-li de la figuració renascuda en les últimes dècades, i la distància s´ha engrandit fins al punt que hui dia se li podria situar artísticament en posicions remotes respecte a les tendències en les quals, en principi, caldria emmarcar-ho».
PazYcomedias ha reunit el treball d´Artur Heras (Xàtiva, 1945) en una col·lecció de memòria gràfica, similar a una autobiografia, acompanyada de les paraules d´autors els llibres dels quals caminen per casa. Hi ha en la selecció dels fragments de text la intenció de destacar, en uns, la mirada plàstica o latent en el relat, en uns altres, les atmosferes pròximes o les veus veïnals. Un esbós per a una xicoteta antologia de recorregut existencial, una manera de significar que els dies van passant en silenci però no callats.
