Si una cosa ha canviat radicalment des de l'aparició de les darreres propostes polítiques és el llenguatge dels polítics. Així s´usen conceptes distints „de vells i de nous„ que són adaptats, ironitzats o tergiversats pels altres, favorables o contraris, ràpidament. Per exemple la paraula i la idea de «pàtria», tan usada electoralment per Pablo Iglesias, que Mónica Oltra ha sabut matisar subtilment en una entrevista a El Temps, responent al periodista Víctor Maceda que «pàtria» és un «terme que m'esmussa» i que prefereix «màtria» perquè les connotacions són més amables en molts sentits.
Jo, d'entrada, estic d'acord amb la vicepresidenta Oltra, perquè per una mala educació patriòtica, de la pàtria en tinc una idea militaritzada, uniformada i no gens protectora, quan no hostil; una imatge més de caserna que no de casa, per bé que el sentit ancestral de «pàtria» siga el de la «casa del pare», és a dir, el lloc on exerceix el poder el patriarca.
La idea de màtria em mereix també matisacions, i faig per entendre-la bonament, seguint M. Oltra, com l'espai acollidor que protegeix els dèbils, la llar amorosa, el refugi, però no en cap sentit de matriarcat, on la mare és qui mana, siga al carrer i en públic o en la privacitat casolana. En qualsevol cas, a mi les dues definicions m'agradaria poder interpretar-les lliurement com la llar on et cries i creixes, i que t'ha fet ser vitalment.
En la qüestió civil o política „local, cultural, nacional, estatal, o universal„, em permetran tant el podemista Pablo com la compromesa Mónica que, tanmateix, preferesca el concepte de «fràtria», per trobar-lo més democràtic i just, adient i respectable, sense eixir-me'n de la nomenclatura familiar.
Perquè fràtria remet a fraternitat que, com tothom sap, apareix en la trilogia fundacional de la idea republicana „la de França i la del món„, referida a la cosa social i pública, i significa «germanor», o «germania», que també vull interpretar com el fet solidari de rebre un tracte igualitari, respectuós en la diferència, per banda de qui governa o decideix, siga el pare o la mare.
Per això, em proclame partidari de dir «fràtria» a la casa comuna de tots, perquè agermana justament. Això no significa que siga políticament còmode viure entre germans, perquè han de ser tractats com a iguals i diferents alhora. Però en política és important respectar civilitzadament els altres just perquè són diferents. Perquè ens sabem i volem germans de fàtria, precisament.
