L'últim pelegrinatge és la manera amb la qual la Capella de Ministrers que dirigeix Carles Magraner ens convida aquesta poqueta nit al monestir de Sant Jeroni de Cotalba a viatjar per la mediterrània de Ramon Llull. Una ocasió per a escoltar un repertori de músiques medievals en un bell escenari de l'època com és l'enjardinat claustre gòtic, seductor i auster alhora, del monestir de Cotalba, per dur-nos de viatge mar endins i temps enllà, imaginant els somnis ideals de Ramon Llull, de qui enguany celebrem els setcents anys del seu darrer pelegrinatge, «que és el morir», certament.
Si la Capella de Ministrers és un excel·lent referent musical per a traslladar-nos als ambients sonors de la poètica i el pensament llullians, Sant Jeroni de Cotalba és un dels millors escenaris imaginables, pel silenci evocador del seu claustre i pel paisatge natural i històric on està situat, la vall del Vernissa.
A Cotalba, les sonoritats de ressonàncies orientals i trobadoresques de la Capella de Ministrers ens faran sentible fins a quin punt la música necessita del silenci i de com el silenci forma part la música. Perquè com el mateix Llull digué: «Música és art per la qual havem doctrina a cantar e sonar estruments dretament».
La música i la paraula, ensamblades rítmicament per l'art, permeten als qui saben sentir i escoltar alhora, un viatge meravellós per l'espai sonor de la història medieval i pels escenaris fantàstics de la memòria col·lectiva. No oblidem que, evocant la lírica de Ramon Llull, ens endinsem també en el món poètic de Pere March i d'Ausiàs March, tots dos, pare i fill, vinculats vitalment al monestir de Cotalba. El primer, perquè en fou l'encarregat de les obres per voluntat del duc de Gandia, Alfons el Vell; el segon, perquè Sant Jeroni de Cotalba fou el túmul monumental dels seus amors.
La Capella de Ministrers, amb el repertori de sons i de mots ben trobats que han bastit, ens duran a paratges del record i del desig, del temps passat i del present. El programa que presenten «amb art ben acordada» s'obri amb una citació llulliana treta del Llibre de Contemplació. Diu: «Luxúria fa fer cançons e danses, e sons e voltes, e lais als trobadors que de luxuria són loadors e cantadors». Permeteu-me que interprete la dita del filòsof mallorquí com la forma d'expressar la joia del bell viure. De vetlar una nit musical al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
