Menjar més que una revolta de riu» és, com tots sabem, ´menjar molt´ o, dit vulgarment, «fartar». És una frase feta molt genuïna de la nostra parla que s´aplica quan algú és molt fartonet (o fartona). Es tracta d´un símil del que fan els rius en les seues revoltes, que van menjant-se, a poc a poc, el marge exterior i més pronunciat de la revolta, paraula que en una de les seues accepcions té el sentit de ´tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí o de riu, en què hi ha un canvi de direcció´, ´desviació sobtada de la línia recta, girada o canvi de direcció´. Una revolta és també un ´alçament contra l'orde polític i social establit, sedició amb agitació´, un ´volantí´, un ´circumloqui´ i algun significat més.
Esta paraula, en el sentit geogràfic comentat, tan femenina i tan valenciana, no era gens apreciada pels «selectes» i erudits informadors del valencià culte dels setanta-huitanta del segle passat, que la motejaven de dialectal, col·loquial i altres perles de poca qualificació. Preferien «revolt», que també és paraula de la nostra llengua, encara que més pròpia de la variant oriental. La forma «revolta», com a ´girada o desviació sobtada´ és arreplegada per tots els diccionaris valencians, pel DCVB i pel Gran diccionari de l´Enciclopèdia Catalana, però no pel diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans (que hi farem!). L´Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat carta de naturalesa normativa, de manera definitiva, en el significat comentat de girada o desviació pronunciada. Gastem-la, en registres formals també, sense temor al bonegó o renegó dels uniformistes de l´exclusivitat del revolt.
Un substantiu molt nostrat és «rebolica», postverbal de «rebolicar». Significa, com el definix el Diccionari normatiu valencià, ´conjunt de coses desordenades´, «Quina rebolica que m´ha fet el xiquet en la cuina»; també ´avalot, tumult, confusió, desorde´, «Entre els acampats i els manifestants, s´armà una bona rebolica en la plaça». És també paraula arreplegada, a més del DNV, pel Diccionari català-valencià-balear, pel de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, pel de l´Enciclopèdia Catalana i també pel DG de Ferrer Pastor i el SALT.
Com deia, «rebolica» és un postverbal de «rebolicar», verb habitual en terres valencianes i catalanes del sud (Tortosa i les redors). Com molt bé sabem fa referència a ´desordenar (una cosa) movent els seus elements, les seues parts o la disposició establida´, «Ha rebolicat tota l´habitació»; ´moure rebombori o causar desordre´, «En un moment va rebolicar la classe». També té significat relatiu a la meteorologia, ´girar-se l´oratge, remoure´s els núvols´, «la vesprada s´ha rebolicat i, finalment, ha plogut». I també se´ns pot rebolicar el ventre quan s´altera el funcionament normal d´eixa cavitat orgànica, i hem d´estar prop d´un vàter o d´un lloc o poder evacuar els efectes de la rebolica ventral. Si menjant mesclem dolç i salat és molt probable que se´ns rebolique el ventre i tota la panxa. I pensar que Donald Trump puga guanyar les eleccions nord-americanes, a alguns se´ns rebolica tot el cos, fins i tot el cervell.
