Poetes i intel·lectuals d'Espanya i Amèrica han recordat estos dies les «lliçons» de Federico García Lorca, el seu «món propi» i , fins i tot, el duende de la seua obra inacabada, quan estan a punt de complir-se els 80 anys del seu assassinat entre Víznar i Alfacar, a Granada, en la matinada del 17 d'agost de 1936. Luis García Montero, Joan Margarit, Raquel Lanseros, Allen Josephs, Fernando Valverde, Jorge Galán i Richard Blanco han reflexionat sobre la influència del poeta de Font Vaquers, Granada, i sobre la seua obra i la seua mort, inclosa la intenció d'un grup d'investigadors de buscar la fossa en què es trobaria Lorca.
Per a García Montero, Lorca «representa tots els morts de la guerra», una guerra que va ser un «desastre» i la continuació de la qual va ser el «franquisme», com també afegix Margarit. Sobre la busca de la fossa hi ha disparitat d'opinions: Raquel Lanseros creu que la troballa de les seues restes podria funcionar «com inici per a una presa de consciència profunda i generalitzada sobre esta ferida sense tancar que arrastrem», una opinió amb la què també està d'acord Jorge Galán, que aposta pel «coneixement de la veritat» com a forma de «deixar enrrere l'ombra i avançar» i que veu en l'autor de Poeta en Nova York un «símbol universal de la impunitat».
El nord-americà Allen Josephs, que va editar les obres de Lorca, ha opinat que si la fossa no es troba, això «no canvia res«, però si la trobaren «possaria fi a un assumpte que va tenyint-se de tragèdia grega». «Allò que no canviaria ni pot canviar mai, és la memòria d'aquell crim contra la naturalesa i contra la humanitat», ha sostingut.
Tots coincidixen en la innegable influència lorquiana en la poesia contemporània actual, a més, de la bellesa, el ritme i el llenguatge de la seua poesia, i inclòs de la seua integritat. El poeta Blanco creu que l'autor ha oferit a tots els escriptors del món una manera de pensar sobre els «misteris» de la poesia i del procés creatiu.
