Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jocs de mans

Des que els ciutadans apostròfics i els pepistes genovesos s'han assegut a taula junts, fa la sensació que estiguen jugant una partida de truc, més que no de pòquer. Ho dic pels senyals còmplices, les enganyifes teatrals i els colps a taula que se se solen escenificar en una partida de truc.

Passa, però, que en qualsevol poble de segur que trobem quatre vells o quatre joves que hi juguen millor. Perquè per a saber jugar un joc de cartes complex „com ara el truc„, cal ser-ne un artista, tindre sort i saber embolicar el contrari fent-li creure que tens el que no tens o que no tens el que tens, com saben els trucadors. Un joc teatral i entretingut, per cert, per passar les caloroses vesprades d'estiu després d'una paella i a l'ombra d'un arbre: «quien a buen árbol se arrima...»

Dic açò a propòsit del joc de paraules d'un representant de l'equip riverenc, quan ha dit, referint-se als polítics corruptes, que «no es lo mismo meter la pata que meter la mano». I tant que no! «Clavar la pota» és el que ha fet ell, volent explicar-se en castellà col·loquial. «Tirar mà», a la valenciana, vol dir unes altres coses. Perquè es pot tirar mà a la caixa o al caixò, es pot tirar mà a una cuixa o un paquet, a la butxaca o a la bragueta, i a més coses encara. Poseu les cometes somrients allà on vulgueu.

Vull dir que, si juguem a fer comèdia, aquests polítics haurien d'interpretar millor els seus papers, i actuar amb més credibilitat davant del públic, ja que el públic-poble és qui els paga per a que facen bé el que hagen de fer, que és no fer riure com a bufons de la cort. I ja m'enteneu, lectors estiuencs. Que n'estic fent broma, per no acalorar-me cap a la indignació.

I no enviar-los «a fer la mà». A que juguen rajoyistes i riverencs? El mínim que se'ls pot demanar és que tinguen gràcia, i que les ocurrències davant la gent, ja que són de riure, facen riure amb gana i gust. Però primer tocaria saber a quin joc estan jugant: si de mans, de potes, de cartes o de paraules. Perquè en col·loquial valencià queda clar que lladre és qui roba, i punt. Un altre nom amb banyes té si ho ha fet enganyant el personal i tirant mà a la caixa de tots...els ciutadans.

Compartir el artículo

stats