Cristòfor Despuig, un literat que redactà els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, en reflexionar sobre la situació lingüística de Catalunya i del País Valencià, el 1557, s´escandalizava de la presència del castellà, que es parlava fins i tot a Barcelona i a València. Un dels interlocutors del diàleg, el valencià i fictici don Pedro, després d´algunes opinions dels uns i dels altres, demana que es consideren aquelles circumstàncies lingüístiques i Fàbio „un tortosí fictici també, que participa en la conversa„, contesta: «Jo tinc per imposible lo remei i, per ço, serà supèrflua la consideració que diuen, senyor don Pedro, i ja més supèrfluo lo comprés i lo cap; tota via he pres molt plaer en què així se sia esforçada la llengua nostra sobre la aragonesa en lo regne de València y en aqueixes illes [en referència a les Balears]. I ab assò, mudem de noves...». Fa l´efecte que no hi veu cap futur „com sembla que demana esbrinar el cavaller valencià„ i es conforma amb el sentiment d´orgull d´un passat relativament pròxim que l'ompli de satisfacció.
Per sort, aquelles circumstàncies a què feien referència els interlocutors dels Col·loquis de Tortosa, segurament només afectaven cercles reduïts de la població: els estaments que podien llegir una obra erudita com la de Despuig, o també els jurats i l´oligarquia valenciana que, quasi un segle després, si fem cas de Marc Antoni Ortí, quan el 1640 publica el seu Siglo quarto de la Conquista de Valencia, no sols feia «particular estudi en procurar saber la llengua castellana, però també en oblidar la valenciana». Ortí, per cert, redactava el seu paper en castellà, adduint l'excusa fàcil de la universalitat i el fet de ser un text que pretenia donar notícia de les festes valencianes més enllà de les fronteres de l'antic regne de València.
És de sobres conegut que bona part de la literatura que es va redactar al XVI i al XVII „i després, també„, ja va ser en castellà. Beuter, pel 1546, en traduir en castellà la seua Primera part de la Història de València, en parlar de l´interés dels romans per introduir el llatí en la Península Ibèrica, i en parlar dels bascos, que no el varen aprendre, indica clarament: «como no pudieron entroduzir su habla en estas tierras de que hablamos, señal es que no fueron señores d´ellas a su sabor».
El castellà, malgrat tots els esforços fets des del XVI, no s´ha acabat d´introduir a les nostres terres completament. Deu ser, també, algun senyal „si fem servir la terminologia beuteriana„ i deu ser que alguns no acaben de trobar el sabor exacte.
