Si no les paraules de la Segona Festa de la Poesia, celebrada a la Societat Coral El Micalet el 31 de maig d'enguany, les fotografies conservades serviran per a resumir, amb un darrer gest actiu de Josep Lluís Doménech Zornoza, les virtuts que un curiós ciutadà de la galàxia Gutenberg atresorà amb la curiositat de l'aprenent permanent, la discreció amable del mestre, la rudesa del treballador de la terra i de la recerca científica i artística.
Mirant el seu somriure obert i alhora circumspecte del president de l'Associació Obres o Trobes, organitzadora d'aquella sessió poètica, s'hi dirien delatades unes síntesis de pensament i d'acció, de treball i de talent, de claredat rural i de passió urbana, de comprensió crítica de les tradicions i de voluntat de modernitat, de genètica Ribera del Xúquer i d'observació social o irònica del món. Així que, en l'hora del seu decés, a la trentena llarga d'institucions, associacions, universitats, barris, falles, esports o tertúlies que va conrear, cal agrair la reacció activa: el seu Alberic nadiu: hi durà el seu nom la Biblioteca municipal.
En la nostra primera conversa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, després de saludar-me amb galanteria bondadosa i irònica dient que «ja em coneixia», em demanà un pròleg per al Diccionari bàsic de Termes literaris. Una de les sèries d'obres pioneres a ras de la vida quotidiana dels ciutadans, com, per tendència sistemàtica, s'havia avesat en les dotzenes d'obres de l'Editorial Marfil, o del Valencià Pas a Pas, o de les sèries periodístiques de Panorama de Levante-EMV... O dels milers de reunions o Jornades per a millorar València, la comunicació, la cultura popular... I la llengua.
Sí, la llengua... Per a ell, lluny de ser una burocràcia ortogràfica, o una avorrida tecnocràcia pseudouniversitària, era la trobada diària entre educació i comunicació, paraula i humanitat en la caòtica o apassionant vida social. Ara mateix, em quede fullejant el seu darrer regal dedicat: Coneguem les nostres terres. Ell et regalava el llibre dient, sorneguer, que el llegires encara que «ja te'l sabies». És igual: serà sempre un plaer descobrir el món i la vida, seguint el seu aforisme íntim: «Obres i Trobes».
