El Diccionari normatiu valencià de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebut dotze milions de visites online des de febrer de 2014. Un milió i mig des de juliol, quan es va fer l´última actualització digital. Un èxit lingüístic rotund, que espera repetir l´Acadèmia en la primera edició del Diccionari en paper, que es presenta esta vesprada en societat i que a partir de dilluns estarà a la venda en les llibreries.
Quinze anys després del consens lingüístic que va suposar la creació de l´AVL, el Diccionari normatiu valencià és l´obra de referència lexicogràfica de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, i per extensió, el normatiu i decisiu. «Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots els valencians i per a tots aquells que, dins o fora de l´àmbit administratiu valencià, aspiren a conéixer millor la nostra llengua», es llig a la introducció. Una edició que incorpora, a més, la transcripció fonètica de totes les paraules, la conjugació completa de tots els verbs, o diverses marques d´ús per a orientar el lector sobre la utilització correcta.
El Diccionari té una preferència sistemàtica per la formes valencianies més generals. Com ara espill/mirall; hui/avui; eixir/sortir; granera/escombra; arena/sorra; faena/feina; servici/servei; cartó/cartró; redó/rodó; nadar/nedar; melic/llombrígol; aladroc/seitó; tarambana/baliga-balaga.
Incorpora neologismes com: tuit («missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog»); gihadista; videoporter; wifi; ciberassetjament; llevantisme; tauleta tàctil; aikido; airbag; sushi. I al mateix temps locucions pròpies com ser de l´ametla amarga; no estar acabat; fer el cap com un bombo; traure el lleu per la boca.
