Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Vull ser «la dona»

Amb un llenguatge descarnat, de vegades directe i d´altres altament metafòric, Afollada és un poemari on Laia Martinez bolca els desitjos i les temences més pregones de la dona. El difícil equilibri de la maternitat entre el ser i el no-res genera el desig i la força per on el jo poètic camina pel trenc de l´horitzó versal: «sóc el sòl infecundable,/ el bulb capervall d´una ceba./ Tinc la plorera buida,/ avui,/ i a dins del ventre només m´hi arrela/ un no-res infinit» o «De tant de mirar-me el melic,/ recupero el cordó umbilical, el devoro amb frenesia,/ i torno a ser jo, dins jo:/ o sia,/ res». Afollada voreja el cànon poètic per a copsar des d´un poliedrisme de veus la relació del jo amb el cos i, a través d´aquesta dualitat, l´anàlisi de l´estar en la vida. El desig, el fang, reproductiu o erm, la dialèctica entre el record i el present... són els temes sobre els quals Laia Martinez basteix el llibre. Una veu fresca i original que et sacseja l´esperit des de la primera lectura i t´injecta aquella flaire addictiva que només la bona poesia conté. Només una imatge més de les diverses que conté on regira la lògica sintàctica, t´obliga a maximitzar el sentit de la figura «un abril de finestra» i et deixa aquell sabor que no vols que s´acabe.

Compartir el artículo

stats