Som un poble de memòria fluixa, de fidelitats esgarrades i de traïcions inconfessables. Hem permés que les muntanyes esdevingueren brases, i la mar, taca d´oli. Som pobres en voluntats; ens han ignorat però nosaltres hem baixat el cap. La llengua s´esmuny cap a l´oblit a l´espera de voluntats fermes que en detinguen el curs i, malgrat això, maldem per continuar respirant l´aire de la vida.
Vam nàixer un 9 d´octubre, d´un part llarg i sever després del qual se´ns atorgà una identitat que prometérem custodiar. I ho vam complir; almenys durant els segles en què vam forjar la nostra identitat. En acabant, molt més tard, un 25 d´abril, un rei foraster ens embotí el seu dret de conquesta i ens va voler soterrar la veu. Hi hem sobreviscut i, amb nosaltres, la llengua que se´ns confià.
Però és a l´octubre, més que mai, quan celebrem d´on venim i amb qui hem fet el viatge. S´esgarra el silenci i s´escampen pertot arreu els noms d´aquells i aquelles que mantenen viva la flama del nostre relat. I ho aprofitem per rescatar les veus de totes les èpoques i racons del país. Octubre és un mes de fulles que envelleixen i també de fulls que naixen.
L´obra del gran poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés continua passejant pels carrers, on trobadors i trobadores espontanis ens delecten amb les excel·lències del pimentó torrat o l´amor dels amants de València. I així, les nits perfumades de l´inici de la tardor es converteixen en nits de vi i versos.
Les institucions recuperades premien el valor i la integritat dels artistes que han llaurat la nostra societat amb les eines humils que subministren la ciència, l´art o el pensament. S´obrin els teatres, que rebenten de propostes engrescadores. Es convoquen premis literaris que guardonen, any rere any, els millors textos en valencià. Fins i tot, s´uneixen esforços per donar vida a una Plaça del Llibre, on la literatura en majúscula i en minúscula es retroba per donar fe de la seua vitalitat.
Aquest és el camí a seguir per dignificar-nos. Ho sabem per experiència: en les estacions de la nostra història, després de la claror de l´octubre, vénen les tenebres hivernals. Abriguem-nos amb la seda de les paraules que hem preservat, per lluitar contra els embats futurs. I continuem sent el poble d´octubre fins que arribe la nova primavera.
