Crec en tu

Isqué de l´edifici tan decidida com atarantada. Amb pas ferm, xino xano anà cap al Passeig de la Petxina des del barri de Campanar. El cap li bullia, després de la lliçó farragosa que li acabaven de donar. Malgrat això, sospitava que li serviria per a més del que pareixia «haver passat per ahi», així que agraí pensar de tal manera. Els passos que continuava fent, li portaven endavant i l´aire es deixava agarrar. El soroll incessant del trànsit de València insistia en clavar-se ben a dins del seu cervell embotat. Es barrejava amb el tràfec del grapat de persones que anaven amunt i avall. Pot ser a alguna d´elles també li picaria la curiositat al plantejar-se si és significatiu coincidir en un moment donat en un mateix espai.

Conscient de que la morralla acústica seguia envaint-li la ment, decidí convertir-la en música, i quan tragué els cascos de la bossa, se´n recordà d´aquella escena de la pel·lícula Begin Again (Tornar a començar), en la que Keira Knightley i Mark Ruffalo passegen per Nova York compartint auriculars i disfrutant de l´enlluernament de la realitat a causa de la banda sonora que „al ser escoltada alhora que van bambant per Manhattan„ fan seua. Eixia també Adam Levine, del grup Maroon 5. Estos xics tenen una cançó anomenada Maps, de melodia apegalosa i lletra determinada a seguir el mapa de les emocions. «On podria fer-me jo amb algun d´eixos plànols, si això?». Doncs no era el pla, però és que certament tampoc no s´havia proposat fer-ne un. Anava sola, però celebrava eixos instants d´autoconeixement i s´alegrava de no necessitar llums de neó, travessant tan a gust el Cap i Casal.

Aleshores, els carrers anaren a confluir amb ella, els records fluïen ja sense control quan anà a parar a l´avinguda de Ferran el Catòlic, i es feren present quan arribà a la plaça de San Agustí. Primeres faenes, antics companys, sers volguts, sensacions caducades i sentiments nous es juntaren en un puzle que de sobte apareixia en escena, es veia clar i encaixava a la perfecció. Peces i pesos que deixaven de ser una càrrega desbaratada, després d´esclatar amb contundència. Res no havia sigut barat a res, i respirà fons interioritzant la idea mentres Michael Bublé li regalava els oïts cantant I believe in you: «Crec en començar de nou... crec en que les coses bones que fas tornen a tu». El somriure, convençut, li donà la benvinguda quan aplegà al seu centre de nou... xafant fort i volant ben alt, al cor de la ciutat.

Suscríbete para seguir leyendo