De nou, els politicòlegs „els politòlegs deuen ser aquells que estudien els polits o titots, com diria Eugeni S. Reig„ , els analistes tertulians i els elaboradors d´enquestes no n´han encertat ni una. No tenien prevista la victòria electoral de Donald Trump, com no s´aclareixen, ara, quan volen definir el populisme. Semblen els de Ciutadans i els del PP quan no podien explicar què era la corrupció. I això que la veien de propet i no necessitaven ulleres.
El mot «populisme» serveix per definir, de la mateixa manera, un guenyo que un borni. Uns i altres el fan servir contra els seus contrincants: contra Podem, contra Le Pen, contra Evo Morales i contra governs d´un signe o altre, però també l´utilitzen contra l´independentisme català i contra Trump... Si volen, però, les facultats de ciències polítiques es poden posar a estudiar els factors que van desencadenar l´ascens d´Alfonso Rus, Rita Barberá, José Bono, Afonso Guerra, Rodríguez Ibarra „ja sé que el populisme no s´ha de confondre amb la demagògia. No són incompatibles, però. Hi ha qui fa servir les dues coses„ i un grapat de gent que, salvant les distàcies, jugaven a fer una manera de fer política que podem etiquetar com a populista. O no? No es populisme que el partit de Mariano Rajoy s´anomene Partit «Popular»? Amb la gent que el forma, amb els interessos que defensa, amb l´espanyolisme florit anticatalà i antivalencià... ¿O tampoc no és populisme el mateix espanyolisme de l´ama carabassera, Susana Díaz? ¿Com voleu definir el seu fanatisme que exacerba emocions col·lectives contra comunitats diferents i que es considera seriós i socialista a l´altiplà? ¿Com anomenem l´espanyolisme ranci de Ciutadans que no es menja un torrat en els països que aspiren a la sobirania? A tots ells els podríem adjudicar la frasse: «jo sóc el poble i els altres els vostres enemics».
Si voleu, per acabar, podem parlar d´hipocresia. Trump és un xenòfob que vol fer un mur contra els emigrants. Però, què fa Europa amb els refugiats? Sí, els enviem tota classe d´ONG, quatre duros, i els deixem morir ofegats en la Mediterrània o que acampen quan més lluny millor. En què es diferencia la xenofòbia de Trump de la d´Europa? De moment, ell ho diu i nosaltres ho fem. Sí, és evident que Trump és un populista, però qui no ho és? Comencem per molts dels tertulians de les ràdios i les televisions „quan parlen de política o de futbol„, i seguim: per a uns, les camisetes de Mònica Oltra i, per a altres... Ai, la política! cada dia més espectacle i més populista. Però, qui no ix en la tele, no existeix.
