Però a pesar d'aquella popularitat, el joc no degué evolucionar massa respecte al que es continuava jugant en les seues terres d'origen. Així, l'humanista Joan Lluís Vives, en els seus Diàlegs „i ja entrat el segle XVI„, fa parlar a tres nobles „un Borja, un Centelles i un Cabanilles„ sobre el joc en qüestió, i la conclusió que podem extraure és que no hi havia massa diferències entre la forma de jugar a pilota a València i a París, si exceptuem el material de l'interior de les pilotes „que a París era pèl de gos i a València era borra de llana„ i la raqueta que utilitzaven els de l'Illa de França. Jugar a pilota, en l'Occident europeu, era certament, una de les bones diversions de l'època.
A València, segons ho indiquen els testimonis de Marc Antoni Ortí i de Carboneres
„ja a finals del segle XV, però més encara al segle XVI„, varen aparéixer els trinquets públics i privats. Entre els més importants tenim documentats el dels Cavallers (anteriorment anomenat del Miracle, de
Montagut i Nou de Sant Joan de l'Hospital), el dels Centelles, el d´En Siurana, el de Fachs, el de Mossén Corts, el de Mossén Olzina, el de Na Segarra o de Montblanch, el dels Pilons i el de la Morera, entre altres més. Una profusió de trinquets,
d'espais destinats al joc de la pilota, que ja indica ben clarament la popularitat a què va arribar entre els valencians aquell lloc, al començament de l'edat moderna.
Al segle XVII, els beneficis derivats dels actes lúdics „el teatre, els bous i la pilota„ van passar a ser un monopoli de l'Hospital General, i els seus administradors van construir un trinquet als afores del portal del Real. Però, això no vol dir que es deixàs de jugar a pilota en altres llocs. De fet, són nombrosos els testimonis que ens han arribat sobre el joc de pilota en aquell segle tan profús: uns testimonis que apunten cap a una gran popularitat del joc, no sols en les espais urbans, sinó també en el món agrari i, més encara, entre els bandolers valencians i catalans del barroc.
Nobles i bandolers „de vegades les mateixes persones i, de totes maneres no massa diferents en molts aspectes„ cobreixen amb les seues jugades la història escrita de la pilota valenciana entre els segles XIV i XVII. Perquè, certament, els uns i els altres tenien els diners fàcils i sempre a punt per a jugar-se'ls i, a més, disposaven del temps lliure necessari per
al joc. Tal vegada en això radicava la gran popularitat d'aquell esport entre ambdós grups socials.
