De Joan Serrallonga, el famós bandoler català, es diu que, si va fugir a la muntanya, va ser «sobre detindre potser / una pilota€» I l´escena, siga o no certa, presenta tots els ingredients de la versemblança: mentre Serrallonga i Fèlix Torrellas juguen, una disputa entre ambdós ocasiona la mort del segon, i Serrallonga fuig de la justícia i es convertix en bandoler. Una cançó popular fa dir al famós bandoler que «Un dilluns al dematí / en fou la desgràcia mia:/ vàrem tenir tres pendències / ab un fadrí de la vila./ De raons vénen raons,/ jo li vaig llevar la vida:/ allí, al joc de pilota,/ en fou la desgràcia mia€».
Un document valencià de 1678 explica que a Mirarosa, en la Marina, en un carrer on hi havia una creu de fusta, «fonch vista jugar a pilota una quadrilla de més de vint hòmens, que portaven tots charpes y, en aquells, caravines y pistoles, ab ses escopetes llargues, en forma y trache de bandolers». Un altre testimoni, del 1677, del dietarista Joaquim Aierdi, explica que, al ser considerats sospitosos uns malfactors del robatori i l´assassinat d´un moliner, els acusats argumenten que «se n´anaren a Llíria, fent la desfeta que anaven a jugar a pilota», i després, anota que «induhïrien testimonis falsos, de Llíria, que diguesen que dos dies avans estaven en Llíria, jugant a pilota, y que la vesprada que mataren al moliner, ya casi de nit, estaven en Llíria los tres, jugant a pilota». Els trinquets -o els carrers on es jugava a pilota-, durant aquell segle, freqüentats per nobles i per bandolers, eren un món al marge dels poders institucionals, i òptims, per tant, per encobrir delictes.
Els nobles -els estaments acomodats- i els bandolers -els marginats de la societat- són justament els qui més pàgines han generat. Els primers des de la literatura i els segons a la documentació burocràtica o com herois populars que han passat als papers literaris. El poble rarament ha format part de l´univers literari, sobretot en el passat. Però el poble, tampoc es va quedar al marge i va participar plenament en el món del joc de pilota. De fet, després de desaparéixer els bandolers i la noblesa, serà qui, com en tantes altres manifestacions culturals del nostre país, ha conservat aquest esport, de forma conscient o no, per inèrcia o per resistència. Però, a la fi, amb la força suficient perquè nosaltres, ara, el gaudim i transmetem, sabedors de la seua riquesa i del seu valor com a signe d'identitat dels valencians.
