Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una Sibil·la valenciana

La setmana passada, per iniciativa de Carles Magraner i la Capella de Ministers, es va representar a la Seu de València el Cant de la Sibil·la, un espectacle d´arrels medievals que arriba a la seua cinquena edició amb la catedral de gom a gom. No sé, certament, si cap altra inciativa cultural i musical haurà rebut, mai, unaa collida tan esplèndida com la que vaig poder observar. Potser perquè el segell de qui la promociona és simbol de qualitat, els espectadors s´acosten segurs del que van a veure. Però, darrere, n'hi ha més coses.

La Sibil·la, a València, ens consta que es representava ja al segles medievals i va continuar fent-se al segle XVI, tal com ho recullen unes Hores de la Setmana Sancta „que porten un afegit sobre les cerimònies del dia de Nadal„, publicades a València el 1533. A més, amb la particularitat que, en el cas valencià, el Cant de la Sibil·la forma par de la Processó dels Profetes -la qual cosa la individualitza al món. De fet, en el sermó atribuït a sant Agustí, s'interroguen els profetes que havien anunciat la vinguda de Crist i, del món clàssic, juntamnet amb Virgili, hi apareix la Sibil·la, que cantava no sols la vinguda del Salvador, sinó que anunciava el Judici Final: la segona vinguda de Crist, que era la que s'esperava, en aquells segles, com un esdeveniment imminent. Amb una particularitat més: mentre el sermonador „el suposat sant Agustí„ parla en llatí, els profetes i la Sibil·la parlen en la nostra llengua, evidenciant, així, la voluntat de fer-se entendre per un poble que no entenia la llengua latina.

Al marge d'aquestes erudicions i de les connotacions religioses de l'acte, és clar que ara, en aquesta reconstrucció «artitzada» d'aquella litúrgia, el que més pesa és la creació artística.

Carles Magraner dóna la seua visió del que podria haver estat aquella cerimònia sibil·lina i ho fa amb un gust exquisit i un encert que el situa al mateix nivell que els grans mestres de la música antiga europea. Tot un luxe que per als valencians. Ara, només queda que l'espectacle el puguen gaudir, també, de la seua mà, a les altres catedrals valencianes: Castelló, Sogorb, Alacant i Oriola s'ho mereixen. I el cant sibil·lí „la música del qual només se'ns ha conservat per la via de Mallorca, on, per cert, el va reinstaurar, el 1575, el bisbe valencià Joan Vich, seguint els models del que es feia a València„, tornarà més encara, amb plenitud, a les terres que, en un altre temps, també van ser les seues.

Compartir el artículo

stats