03 de diciembre de 2016
03.12.2016

«Angles del buit», una instal·lació que trasllada l´espectador a l´horitzó infinit

L´exposició al Centre del Carme és el primer treball conjunt de les creadores Carolina Ferrer i Encarna Sepúlveda - La poeta Lola Andrés sintetiza en ell una ideologia comuna (plàstica, vital i quotidiana)

03.12.2016 | 04:15
«Angles del buit», una instal·lació que trasllada l´espectador a l´horitzó infinit

El Centre del Carme de València presenta el primer treball conjunt de les creadores Carolina Ferrer i Encarna Sepúlveda, Angles del Buit. Amb una carrera consolidada en l'àmbit pictòric, la unió d'ambdós poètiques les ha portat a crear el seu primer projecte d'instal·lació, pensat expressament per al Refectori del centre. L'exposició que es podrà veure fins al 5 de febrer, va estar presentada ahir pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per les pintores, a més de la poetessa Lola Andrés i la comissària de l'exposició, Isabel Justo.

Segons Pérez Pont, «l'exposició mostra l'obra de dos artistes amb una trajectòria consolidada que no deixen de sorprendre'ns. Angles del Buit és una oportunitat per a descobrir el resultat de la unió de dos llenguatges distints: la geometria d'Encarna i la poètica del buit de Carolina». «Des de fa molts anys compartim l'espai de l'estudi de treball però mai hem volgut confirmar equip pictòric perquè considerem que la pintura és individualista, que naix del món interior de cada pintor», comenten. «Este treball conjunt només tenia sentit ara que les nostres trajectòries estan consolidades, no haguera tingut sentit fer-ho abans, quan et trobes en la búsqueda d'un llenguatge propi».

En comú, Ferrer i Sepúlveda teníen els colors àcids i fluorescents així com l'ús de la llum, però esta és la primera vegada que treballen en la bidimensionalitat, l'escala (18 metres de llarg), i la seqüència (16 mòduls de ferro que es perden en l'horitzó d'un espill). La contemplació dels seus treballs condueix a enfrontaments clàssics en el món de l'art, dualitats que apareixen cíclicament entre raó i caos, equilibri i tensió, contenció i drama (classicisme/naturalisme, pop-art/expressionisme, figuració/abstracció).

Filosofia comuna
No obstant això, es podria dir que Sepúlveda i Ferrer comparteixen un mateix ideari, una filosofia comuna. El títol ha funcionat com a punt de partida d'esta experiència artística, en la qual ha col·laborat la poeta Lola Andrés, sintetitzant en ell una ideologia comuna (plàstica, vital, quotidiana) i component una sèrie de poemes que les artistes han integrat en l'exposició. La poesia conviu amb una instal·lació de grans dimensions, una peça que integra l'espectador gràcies a la seua escala i a diversos recursos plàstics, geomètrics i lumínics: la repetició, el reflex i la penombra d'una llum irreal, desconcertant, onírica. Des de l'antic Refectori s'accedeix a la sala Contraforts per a continuar la visita amb el treball individual de cada artista.

Horitzó infinit
Carolina Ferrer i Encarna Sepúlveda han plantejat el seu treball com una sorpresa que busca traslladar a l'espectador a una altra dimensió, la que aconsegueix la llum negra a l'il·luminar l'enorme instal·lació geomètrica de tubs fluorescents i espills que envolten al visitant cap a un horitzó infinit.

Des de Belles Arts
Les dos es van conéixer allà pels anys huitanta en la Facultat de Belles Arts de València. Les seues obres es troben disperses en nombroses col·leccions, tant privades com públiques, i en museus com l'Institut Valencià d'Art Modern, el Museu d'Art Contemporani de La Corunya, la Fundació Antonio Pérez de Conca o les valencianes Fundació Chirivella Soriano i Bancaixa. Del seu currículum destaquen premis, beques i mencions rebudes de diverses institucions, com la beca Alfons Roig (2000, Sepúlveda; 2002, Ferrer) i la Beca Pollok-Krasner Foundation (Ferrer, 2013).
L'exposició ha comptat amb la col·laboració d'unes quantes empreses privades, entre elles Cellers Cabanyes Carrascar, Cristalleria Berol i Projectes Re-habitStudio.

Cabanyes Carrascar, que està recolzant l'art i la música en la Comunitat, patrocina el 20 de desembre un concert, en l'entorn de la mostra, de la soprano Isabel Monar amb Concha Sánchez-Ocaña, al piano. Al mes de gener la poetessa, Lola Andrés, realitzarà un recital amb el poemari que acompanya a la mostra.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook