El doblet «per què/perquè» causa algun problema d´escriptura i crea dubtes de quan s´escriu junt o separat. També ocorre el mateix en castellà. S´escriu amb dos paraules, preposició + pronom interrogatiu, quan és pregunta, equivalent a ´quina raó, quin motiu, quina causa´, tant si la interrogació és directa com si és indirecta. «Per què has vingut tan tard?», que equival a «Per quin motiu/quina raó has vingut tan tard?»;«Per què no vingueres ahir?», equivalent igualment a «Per quina causa/quina raó/quin motiu no vingueres ahir? En interrogació indirecta: «No sé per què Jaume actua d´eixa manera», idèntic sentit a «No sé per quina raó/quina causa/quin motiu Jaume actua d´eixa manera». També és separat en una frase com «No tinc per què fer-te cas». És junt en les respostes i explicacions a eixes preguntes o reflexions, «Perquè tenia faena», «Perquè em trobava indisposta, amb febra», «Jaume actua així perquè està molt dolgut amb nosaltres». El «perquè», junt, a banda del sentit de resposta, també representa una justificació o una explicació «No ho pot fer, perquè no té temps», «No ha eixit perquè plovia». És també junt quan el «perquè» és un substantiu, significant ´motiu, raó, causa´, «No et sabria dir el perquè de la seua actitud». En tots els casos referits l´escriptura del «per què/perquè» no és massa dificultosa, i és coincident amb el castellà, llevat de l´accentuació, que en la nostra llengua, tant una forma com l´altra, va la titla.
Però, a més, hi ha altres significats en els dos casos. «Per què», separat, representa també la preposició+relatiu tònic, equivalent a «pel qual/per la qual/pels quals/per les quals», «La causa per què lluitava era molt noble», que equival a «La causa per la qual lluitava era molt noble». Per la seua banda, el «perquè», junt, és també una conjunció final, «Vinc perquè em tornes el llibre que et vaig deixar» (en castellà, habitualment, «para que»). També és normatiu «porque», però molt poc usual en eixe sentit). Eixa conjunció no és molt assimilable per al comú dels usuaris; és canviable per la locucions prepositives «per tal de/per tal que», que en alguns contextos comunicatius orals tampoc resulta massa natural. «A fi que» és també una locució equivalent al sentit de conjunció final de «perquè», «El vam castigar a fi que/perquè corregira la seua conducta». En el llenguatge col·loquial usem la locució «per a que» (sense accent), la qual, amb bon criteri, al meu parer, l´ha inclosa l´Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, encara que amb la marca de col·loquial. La locució «Per a què», amb accent en «què», s´usa en oracions interrogatives i és intercanviable per «amb quin propòsit». En la pregunta «Per a què vols el cotxe?», la contestació podria ser «Per a portar la mare al centre comercial», perfectament entenedora, però en la interrogació «Per a què has vingut?» La resposta oral que tots faríem seria «Per a que em tornes el llibre» (per exemple). Per això l´ha admesa l´AVL, per usual i valenciana i per més assimilable.
