Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Erudicions impensables

No hi ha res com regirar ­­-llegir- papers antics per descobrir en què s'entretenien els erudits del passat. De vegades, amb sorpreses ben sucoses que, com a mínim, provoquen tanta estupefacció -si se les mira bé-, que, per estrany que semble, ens aporten ferramentes per poder descobrir com pensaven aquells homes del món pretèrit, quan havien d'explicar-se algunes coses. Per exemple, Pere Antoni Beuter, a la seua Primera part de la Història de València (1538), en referir-se a l'agricultura, ens remet al mite d'Isis, i ens assabenta que «Ysis Egipciana inventà lo modo de percurar lo formet y cultivar-lo, perquè ab lo artifici se ajudàs la virtut sua natural y produhís la spiga més fèrtil». Un capellà de la ciutat com Beuter, segurament podia preguntar-se com s'havia arribat al foment de l'agricultura i, imbuït de lectures humanístiques més o menys fantasioses, atribuïa la cosa a la deessa egípicia.

Un altre autor valencià -aquest, anònim i de l'època del Magnànim-, a la seua inèdita encara Crònica universal del 1427 -que és com es coneix aquell manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid-, basant-se en el Speculum historiale i en les Cròniques dels papes i dels emperadors de Martin von Troppau, introdueix abundants interpolacions de caràcter llegendari i, també, s'interorga sobre algunes «invencions» que devien despertar una certa curiositat. Com ara, qui havia inventat el que en els nostres dies identificaríem com «roba interior». Jacob Mompó, doctorand i amic que actualment treballa aquell manuscrit, m'ho feia veure fa pocs dies: «Semiramis (...), valent dona e molt cavallerosa e abrivada», apareix allà atribuint-se-li una sèrie d'accions guerreres; però, tot seguit, l'autor anònim diu: «Aquesta Semiramis fou la primera que trobà les bragues, car ella era dona cavallerosa ab armes, armada axí com un hom e, per çò que no li pareguesen ses vergonyes, féu-se bragues per cobrir-se». I, no content amb aquesta immersió en les intimitats d'aquella senyora, afegia: «Aquesta Semiramis era molt ardent en luxúria e scalfava e convidava molts hòmens que dormissen ab ella. E, com los havia spletats e havien acabat lo lur crim, matava'ls, per çò que no fos descuberta de sa malvestat en tant que son fill Ninus crexent. E ja crexcut, convidà'l a dormir ab ella, la qual cosa aquell pres a gran habuminació e féu-la matar per la sua gran malvestat." La llegenda de la reina babilònia degué excitar els pensaments de l'erudit desficiós i es va deixar portar.

Compartir el artículo

stats