Es millors aportacions per celebrar el vint-i-cinc anys de la mort de Joan Fuster i els vuitanta de la d´Antonio Gramsci segurament les veurem en forma de llibres relacionats amb els dos intel·lectuals que més van influir, durant els anys seixanta i setanta, en la nostra esquerra.
El divendres passat ja se´n presentà un, a Sueca, a l´Espai Joan Fuster: El pensament i l´acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster, de l´editorial El Jonc. Un llibre parit, des de Sueca, per dos històrics de l´esquerra local, Jaume Lloret, antic militant comunista i amic i metge de Joan Fuster, i Joaquim Carlos Noguera, militant històric del PSPV, que van tindre el privilegi de conéixer personalment l´escriptor i gaudir, en directe, de les seues reflexions. A partir del treball inicial de Lloret i Noguera, que aporten una tesi, si més no, atrevida: Fuster, abans d´enllestir Nosaltres, els Valencians, havia llegit Gramsci. Una bona tesi per al debat que els autors suecans es neguen a tancar. Després, va sorgir la idea de completar i complementar el seu treball amb altres aportacions amb la intenció d´unir les trajectòries dels dos intel·lectuals, Fuster i Gramsci, en un context històric molt concret en què les seus idees polítiques van tenir una influència considerable en l´esquerra del nostre país: el moment en què la proposta nacional de Fuster i la reformulació del marxisme de Gramsci van marcar les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques de l´esquerra.
Toni Rico, l´editor, ha sigut l´encarregat de coordinar i posar en comú un relat coherent dels diferents treballs. Així, trobem l´aportació al debat de Ferran Archilés, especialista en l´estudi de les nacions i les identitats i autor d´Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana (Afers). Una aportació que aclareix, en el mateix llibre, a través d´un diàleg sincer i estimulant, molts dels dubtes que Lloret i Noguera plantegen. En el capítol de Giaime Pala, especialista en l´obra de Gramsci i en la història del PSUC, explica la influència de Gramsci en el PSUC i també la recepció del pensament de Fuster en els sectors universitaris més joves del partit en els anys 70. Aquest article és el punt d´unió amb el darrer de Toni Rico que fa una anàlisi de la influència del pensament fusterià en els partits marxistes de l´època, que és el tema d´estudi de la seua tesi doctoral que segurament tindrem la sort de veure publicada. En la presentació del llibre, a Sueca, ens regalà una reflexió per al debat de si Fuster coneixia o no Gramsci abans d´escriure Nosaltres els valencians: ¿No deuria ser que Fuster, aplicant el pensament marxista a una realitat concreta, arribara a conclusions semblants de les que hauria arribat Gramsci?
