Canviar un nom propi al valencià, tant en la parla comú com en el DNI, es cada vegada més usual a la societat valenciana. I així ho confirma l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que acaba de reeditar el Vocabulari de noms de persona, la segona edició del compendi de noms en castellà amb la seua traducció en valencià. La nova publicació compta amb més de 3.000 noms de persona, 700 més que en la primera edició.
Segons l’AVL, l’objectiu de la publicació es «ajudar els pares a triar el nom en valencià que volen donar als seus fills», així com «facilitar la informació antroponímica pertinent als ciutadans que vullguen adoptar en valencià el nom que figura actualment en el Registre Civil».
En la segona edició del vocabulari s’ha tingut en compte l’aprovació de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, en què desapareix la prohibició de la consignació oficial d’hipocorístics. Per tant, s’hi han inclòs els noms familiars més comuns: «Nelo», «Quima» o «Ximo». En principi, aquesta nova guia accepta qualsevol nom de persona, històric o actual, adaptat al valencià, incloent-hi les diferents variants formals: «Bertomeu/Bartomeu», «Abdó/Abdon».
També Curial o Tirant
Entre les curiositats que presenta el Vocabulari de noms de persona es troba l’acceptació i traducció de noms que formen part de la tradició literària valenciana, com «Tirant», «Carmesina» o «Curial». Així com altres, que tot i no ajustar-se als paradigmes tradicionals, són els favorits dels pares valencians alhora de nomenar al seu fill o filla, com «Wílson», «Aitana», «Benjamí» o «Lluna».
L’AVL també ha inclòs noms que han aparegut a la Comunitat Valenciana a l’última década, com a conseqüència de la immigració o a la conformació d’una societat cada vegada més cosmopolita. Aquests noms propis són procedents d’altres cultures com l’àrab, la romanesa i l’eslava, adaptats a l’ortografia valenciana («Hassan», «Nàdia» o «Ladislau»). La segona edició també inclou l’antroponímia del santoral cristià i de la Bíblia, font de la major part dels noms actuals («Francesc», «Sara», «Aaró» o «Ezequiel») i noms tradicionals valencians, especialment els d’origen germànic com «Baldoví» o «Galcerà». També noms de molta tradició aragonesa freqüents en els nostres documents, com «Artal» o «Lladró». La reedició fou aprovada per la institució lingüística el passat mes de febrer.
