Ho diuen molts analistes i només cal observar el món dels nostres voltants per concloure que vivim una societat on està instal·lada la cultura de la banalització. És a dir, es dóna importància i esdevenen referents socials persones o fets simples, vulgars, sense interés, i això té com a conseqüència que gran part de la gent es moga per qüestions insubstancials perdent, a poc a poc, la capacitat d´analitzar.
La banalització està insertada en el nostre entorn de tal manera que la cultura, la política, l´economi, la comuunicació i el món de les relacions socials estan immersos en un mateix sistema de simplicitats, un mateix còdeg superficial per interpretar les coses que passen. Quina és la causa de l´esmentada banalització perillosa, progressiva i generalitzada de la societat? Són diversos els pensadors que ho han plantejat de fa temps i gairebé tots coincideixen a mostrar que la banalització generalitzada és una conseqüència del capitalisme neoliberal que preten convertir-ho tot en un producte de consum. La cultura, per exemple, convertida en «industria cultural» esdevé quelcom que es compra i es ven i, per tant, subjecte a les lleis del mercat i de la competitivitat. Des d´aquesta perspectiva és molt important el marketing i ja se sap que les tècniques de publicitat es basen en la simplicitat i la seducció banal. En aquest sentit els mitjans de comunicació són uns bons al·liats per afavorir la banalitat en tots els àmbits de la vida: la banalització fomenta el consum i l´associa descaradament a la felicitat i a l´èxit. Tot està dirigit, doncs, a que funcione l´economia neoliberal segons els seus canons. I un d´aquests és que el ciutadà, convertit en consumidor, no analitze els fets i es deixe portar.
Un altre aspecte que contribuirà a la banalització de la societat, és precisament el de convertir-ho tot en espectacle o en joc. Per això és ben nefasta la deriva de gran part de la premsa cap a l´entreteniment i la diversió simples, en detriment de la informació i l´anàlisi rigorós. A la televisió, l´espectacularització es dona en tot tipus de programes de tal manera que l´espectacle es mostra a la vegada com si això fóra la societat mateixa. Ho podem comprovar en els programes magazin i en els que es basen en les relacions humanes. Tot convertit en indignes espectacles. I el que és pitjor, també hi ha espectacularització en programes suposadament d´anàlisi polític. Per això en aquests el discurs polític se simplifica reduïnt-se a eslogans i els participants, polítics o periodistes, no aporten idees sinó que pronuncien frases grandiloqüents, divertides o insolents, tot construint un discurs dogmàtic que s´esgota en ell mateix.
Podem dir que la banalització és una de les característiques dels temps presents que va contra l´explicació raonada de les coses.
