«Fins al setanta d´abril, no et lleves ni un fil». Hui ja és quaranta de maig! A llevar-se draps de damunt, vinga va. Serà menester i precís despullar la totalitat de cossos que tenim -si és que sentim que estem preparats-: físics, emocionals, anímics... inclosos dins de l´un que som i vestim. Davant d´una infusió de lletres, només voldria que el moment d´introspecció s´allargara una miqueta més. Però donat que pretenc seguir investigant si és cert allò de que «creure és crear», i com que -malgrat tot i amb tot- l´apertura general pot portar benestar, cal continuar activant. Comence per mi. Potser es restablix l´harmonia al captar d´un conjunt cadascuna de les seues parts.
Això no vol dir que la perfecció vinga a fer-me una festa, però segurament podré viure amb això-que és millor que sobreviure, on va a parar-. «Coneix-te a tu mateix», diuen. És un aforisme més vell que anar a peu, tan subjectiu que la pràctica que fem d´ell no és senzilla d´objectivar. Tot i això i les creences individuals, pareix que uns i altres ens posem d´acord en resistir-nos a fer-nos fadrins de percepcions, accions i reaccions. Això suposaria assajar un estil no massa típic de fer les coses: el d´abraçar la idea de que les hipocresies i les veritats -suposadament- absolutes estan en dos extrems d´un mateix cordell que nuga tant com allibera. Bords i impertinents, empàtics i benvolents. Veritablement és possible reduir-ho tot a un parell d´opcions, a dos o tres cantons limitadors? Les persones altament sensibles són tan necessàries per a l´evolució de l´espècie com les que no ho són. Científicament parlant, si més no, s´ha descobert que esta característica sensitiva de la manera de ser està en més d´un centenar de tipus d´animals -i no només en humans- en condicions normals.
I l´essència del mal, on l´ubiquem? A la vora de la confusió i el dolor alguns fets grinyolen, fins no saber de quin costat s´està o si n´hi ha bordatge al que guaitar. 13 dies separen l´acte esgarrifós del dia 22 amb One Love Manchester, la cerimònia-concert que artistes com Take That, Coldplay, Robbie Williams, Katy Perry, o Pharrell Williams han dut a terme amb Ariana Grande benèficament. Qui és qui, com és el que és? Escoltant cançons com Happy, Fix You o Strong mentres mirem a la cara a la desesperació i la por, del discerniment depèn si estem entonant la simfonia de l´oblit o de la curació. Música CONTRA el terror? Val. Però també AMB la gent d´a peu, connexió... i, en ella, cohesió real.
