L’entrevista és per telèfon i algunes respostes molt curtes. Però Albert Pla (Sabadell, 1966) contesta amb cordialitat i sense cap extravagància. Anuncia un concert per demà a Xàtiva (com tots els de la gira amb Diego Cortés) on la improvisació és molt important; tan important que de vegades descol·loca fins i tot al músic. El mateix dia que Levante-EMV parla amb ell, Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, acaba d’anunciar que el referèndum independentista serà el dia 1 d’octubre.
P. ¿Creu que es farà la votació, que hi haurà referèndum?
R. No tinc ni idea.
P. Si es fa, votarà?
R. No. No he votat mai res de res, no crec que ho faça ara tampoc.
P. Debuta a Xàtiva.
R. No, jo crec que ja he tocat a Xàtiva... [per l’auricular s’escolta que ho consulta amb el representant, que està al seu costat, i li confirma que no]. Sembla que no... Doncs Xàtiva és l’única gran capital europea en la que encara no he tocat; jo pensava que sí.
P. Tindre 50 anys, cap als 51: és fotut, és guai? Què és?
R. No m’ho he parat a pensar. No he profunditzat encara sobre això.
P. Nota canvis?
R. Doncs canvis sí que noto; però no han de tindre massa importància per què són canvis a millor. No sé si complir anys és bo o dolent però cada vegada em trobe millor damunt l’escenari, últimament faig coses millors i més divertides. M’ho passe millor, sí.
P. És més divertit tot?
R. Sí... No sé tampoc si eixe és l’adjectiu exacte, però un poc sí.
P. A aquell que no sàpiga res d’Albert Pla, què li explicaria?
R. Res, no li diria absolutament res. Ja vivim en un món massa plé de publicitat. No li diria res.
P. Com és l’espectacle amb Diego Cortés que es veurà a Xàtiva?
R. Anem a divertir-nos nosaltres i el públic. Arranquem amb una cosa, seguim amb una altra; improvisem repertori, jo li faig bromes... Passem una bona estona. Però no és cap guió...
P. Molt improvisada?
R. Sí, prou. En els concerts necessite improvisar, però hi ha casos com els concerts en què portava uns vídeos sincronitzats amb el repertori en què ho passava mal, no em podia sortir del guió... També és una cosa que depén un poc de l’energia del públic.
P. S’ha enfrontat amb auditoris amb molt pocs espectadors?
R. Sí, i tant. Un auditori, un teatre, és un espai una mica fred. M’agrada més actuar en espais oberts, amb gent de peu. Però fred o no, si n’hi poca gent no t’agrada clar.
P. Com actua en eixe cas?
R. És complicat al principi, però aquell espectador que ja ha vingut mereix que li oferisques el millor i una vegada el concertt està en marxa ja importa molt menys... Estic acollonit. Per què em pregunta això, és que no vindrà la gent al concert de Xàtiva? [riu]
P. No, no... Encara és pronte. Sempre cal esperar el tiró dels últims dies, tranquil.
R. Això espere...
P. Tot bé amb Albert Rivera?
R. No tinc cap relació amb ell; no sé res. Supose que és un tema ja superat [Albert Pla va demanar per carta a Rivera a través d’un mitjà que Ciudadanos no vetara una actuació seua a un teatre d’Oviedo].
P. I amb Podemos?
R. Tampoc sé res d’ells.
P. S’han criticat durament tots dos i vosté els va dir de tot...
R. No m’interessa; és que ells viuen en un món que no m’interessa, no sé res d’ells tampoc.
P. S’ha retirat Raimon. Ha seguit la seua carrera, li agradava?
R. Òstia, sí, clar, el Raimon... Quina trajectòria més envejable, i quina sort poder acomiadar-se així, amb tots eixos concerts i el suport del públic... Una abraçada a Raimon, sí, clar que sí.
