A la taula del costat de la terrassa d´un cafè-bar-restaurant de vora mar, a l´hora de la sobretaula, mentre em va fent l´efecte el tallat descafeïnat i la comparació entre diversos diaris i una revista esportiva, uns ciutadans juguen a cartes.
A l´altra taula habitada, parlen de la riquesa. La reunió és sobre el fet potser recent que a una dona jove de la família -no asseguda de manera preeminent- li ha tocat un gran premi de loteria, amb un rastre que em deixa bocabadat: una mena de sou mensual durant no acabe d´escoltar si «vint» o «mil anys» (serà només vint!). Amb accent de poble d´allà on es troben la Plana i el Maestrat, i la corresponent riquesa lèxica, es valora el futur de la família, en contrast amb el passat. La líder verbal -tampoc gran, però sense dubte la «gran»- planteja a crits que no ho hagueren hagut de contar al «pare» (absent), ni a ningú. I quant al repartiment, va establint principis evidents: disfrutar-ho en vida, deixar de treballar -potser la guanyadora té alguna malaltia, però no sembla físicament visible. Cal passar de pagar la hipoteca i d´aguantar «putades», a evitar que et «donen pel cul» -al·lusió assentida amb entusiasme pels reunits. ¡I repartir per als joves, que puguen «tindre el seu pis»! I, en contrast amb el precintatge d´un bar (un bar?), que la família havia hagut de superar cuinant en el "cagador" -la capitana parla clar-, assegura a la guanyadora que tindrà, un «bany» un llit, una taula, «prop de l´Hospital»... Calia evitar els bancs, i previndre el robatori estatal de l´herència en l´hora de la mort (de la rica malalta?).
La serena gravetat de l´assumpte era dirimida sense alcohol ni argúcies tècniques, i avisant severament contra traïcions, ingenuïtats i pessimismes gratuïts. La sessió pareixia raonable i d´un nivell intel·lectual teòric i pràctic superior a les notícies econòmiques i polítiques dels diaris: el consell d´administració d´una companyia estel·lar de Wall Street, una sessió rocambolesca del Congreso de los Diputados, una estranya declaració d´un entrenador de futbol sobre la democràcia d´Espanya i el referèndum de Catalunya.
La sintaxi de la taula del joc calculador que anomenen «mus», amb naips i fitxes anant i venint, i glops alcohòlics especulatius, pareixia de fiar. I la conversa sobre la riquesa referida, molt més. Les ones del Mediterrani, amb llarga experiència sobre la vida humana, comentaven l´escena.
