Un edicte d´un ajuntament, publicat en este mateix diari, fa dos setmanes, començava de la manera següent: «L´Ajuntament ple ha acordat€». Ple o buit? I ple de què? Es tracta d´un calc de l´ús del castellà «Ayuntamiento Pleno», completament inadmissible en la nostra llengua pel valor adjectival, en eixa expressió, del vocable «ple» i perquè ningun/a valencianoparlant faria eixe ús en la parla natural i espontània. És un vici que es manifesta únicament en escrits de caràcter o d´origen municipal, encara que afortunadament ara ja no el veiem tant com fa alguns anys. Qualsevol usuari corrent d´esta llengua, posat o no en el llenguatge administratiu, en l´oralitat diria «El Ple de l´Ajuntament», amb majúscula inicial, en els textos escrits, en la paraula «Ple», perquè es tracta, en este cas, d´un nom propi d´un òrgan de l´Administració. És una anomalia procedent d´una altra del castellà, ja que en la llengua veïna eixa seqüència tampoc és natural en l´oralitat ni l´arreplega el diccionari de la RAE. I una «reunió en ple», amb la preposició «en», davant de «ple», és ´el conjunt de persones reunides que componen una corporació o una cambra legislativa´. Com a sinònim de «ple», com a òrgan institucional o polític, tenim «plenari», de manera que també és vàlid en el llenguatge politicoadministratiu dir o escriure «El Plenari de l´Ajuntament», «El Plenari de les Corts», etc.

En el mateix edicte esmentat al principi, un dels paràgrafs començava així: «Dita Resolució€». Torna-li la trompa al xic. Un altre calc, procedent del castellà: «Dicha resolución€», potser per culpa de les traduccions automàtiques sense revisar. O no, perquè abans d´haver-hi els traductors informàtics, també es feia eixe calc en alguns textos escrits, principalment en l´àmbit administratiu; ús completament innecessari, que en la parla natural ningun/a valencianoparlant fa. El paràgraf esmentat hauria d´haver començat per «La mencionada Resolució€», «L´esmentada€», «La susdita€», o inclús «La dita Resolució€», però amb l´article «la» davant.

Un altre vici o anomalia gramatical que observem, a vegades, en edictes, anuncis o, fins i tot, en certificacions i en les actes d´òrgans de l´Administració, és començar la part explicativa d´un document o l´inici d´un paràgraf amb la preposició «per». Per exemple, «Per la Junta de Govern s´ha acordat€» o «Per l´alcalde s´ha resolt€». És un altre calc d´un ús viciat del castellà. Dic viciat perquè en eixa llengua, com en valencià, és també una estructura inadequada. Es tracta d´un ús de «per» (o de «por») iniciant oracions passives innecessàries, que, com ocorre en els casos comentats anteriorment, ningú diu oralment, ni en valencià ni en castellà. Les frases naturals i adequades són en veu activa i en forma personal: «La Junta de Govern ha acordat€» i «L´alcalde ha resolt€». L´ús de la preposició «per» iniciant oració, en eixa seqüència, és una anomalia gramatical que sols es fa en escrits administratius; per sort la veiem cada vegada menys, però encara s´hi cola més del compte. I és que a vegades parlem millor que escrivim, com en els casos comentats. I en alguns més.