La nit de dijous passat, en un ambient d'estiu santjoanesc, es celebrava a Gandia, amb un espectacle de pirotècnia virtual i entre focs artificials i muixarangues, que la Generalitat haguera escollit la ciutat borgiana com a primera capital cultural valenciana. Va ser un acte efectista i eficaç. Les autoritats (l'alcaldessa Diana Morant i el conseller de cultura Vicent Marzà) van dir el que tocava dir i tot el públic va quedar content, mentre queien volves de cendra cremant del cel.
En què quedarà aquest volàtil comboi? En un meravellós foc d'encenalls? Em responc que dependrà de la voluntat de molts ciutadans: gandians, saforencs, valencians i visitants. Del muntatge que vam veure amb ulleres de colors, vaig copsar que l'imaginari cultural dels gandians, ara mateix, es fonamenta en la construcció d'excel·lencia històrica que se n'ha vingut fent en les darreres dècades, centrada fonamentalment en la vila ducal, la Gandia que va de la seua fundació medieval, i en l'esplendor literari dels clàssics (el trident March-Martorell-Corella), fins a l'expansió internacional del Renaixement, amb l'apoteosi dels Borja i la seua pujada als altars de Trento i de la Companyia de Jesús. Després? Arribada al cel estelat i borgià, la projecció s'apagà, deixant la façana de l'ajuntament a fosques. Però la pregunta quedava en l'aire. I després...
Després, se'm passà pel cap una idea, potser per la xafogor màgica de la nit. ¿Quina ha sigut la vitalitat cultural de Gandia i de la Safor del Renaixement al segle XX? Què en sabem? Què sabem dels altres Borja gandians, de les sedes del barroc i del maquinisme i els tarongers dels poetes romàntics, què de les riqueses hortolanes de la Renaixença i la República? Quins referents civils i culturals en tenim? Com avivar-ne la memòria? Què en conserven els arxius?
I vaig pensar que, per començar, com aquesta setmana s'està celebrant la festa laica de l'orgull gai, o LGTBI, Gandia se'n podria declarar orgullosa com a capital gai, en tant que un dels Borja oblidats, Galceran de Borja, fou, a més de Mestre de Montesa, marqués de Navarrés i capità general d'Orà, el «sodomita» més orgullós del seu temps (el XVI) i per això condemnat per la Santa Inquisició, tot i no acabar en cap foguera pública, sinó de virrei de Catalunya. No estaria malament, per tant, que Gandia declarara aquest Borja, no ja «fill predilecte», sinó patró laic de la ciutat. Així situàvem un altre Borja en el palmarés dels gandians universals.
