És hora que parle dels meus amics. Els conec fa dos anys però el centre es va iniciar amb el nom de Club d´Amics de la UNESCO de Mutxamel l´any 68, amb un esperit reivindicatiu insòlit. Qui va al pantà de Tibi pot veure una marca feta per aquells entusiastes pioners en una de les parets de l´enrunada casa del martaver. Des d´aleshores, el Centre ha destinat bona part de les activitats a conéixer el territori de les comarques alacantines: senderisme, paisatges i tradicions, aplecs culturals i, sobretot, bons moments de confraternitat. Ells m´ensenyen que el coneixement du a la volença, i que l´autoestima du al respecte per l´altri. En harmonia, ens ajuntem gent alacantina que prové de les comarques del sud del País Valencià , Vega Baixa inclosa, de Catalunya, de Madrid, de La Manxa, de València i ens unix la curiositat i l´estima per la terra i la llengua.
Mutxamel és , com tots els pobles de l´Alacantí, valencianoparlant i, com tots els pobles de l´Alacantí, s´enorgullix de ser-ho i lluita amb tenacitat per no perdre una identitat que encara hui, i no exagere, li és bandejada. La mateixa traducció al castellà del topònim, Muchamiel, denota no sols un total desconeixement del territori i l´idioma, sinò un menyspreu a tot el poble valencià. I no és pas una menuderia, sinò un intencionat assetjament a la nostra identitat. Que isca un portaveu polític de la ciutat d´Alacant, Luis Barcala, qüestionant i ridiculitzant la valencianitat de la ciutat( i del sud del nostre país) alhora que s´obvia l´existència de gent anònima que unix culturalment les terres des del Segre al Segura, és fruit d´aqueixa política descohesionadora (sostinguda , i ara amb més virulència, per poderosos mitjans de difusió) que exporta una imatge desenfocada de les terres des de les quals escric. Contrasteu la facilitat que ens donen ací de viatjar a Madrid i terres "mesetàries" per terra, mar i aire amb les dificultats per a accedir, simplement, a Dénia o Xàbia. Per això, i m´entristix dir-ho, que a Joan Fuster Alacant li quedara molt lluny i que a un veí seu, Emili Piera, Alacant li reporte damunt una «extrañeza muy creativa», em resulta una mica decebedor. Perquè penseu que cap govern podrá amb el poble valencià mentre hi haja «centres de muntanyisme de mutxamel». Simplement verbalitze el que ja saben els meus amics.
